Entrevista a Angie Castells

«Viatjar és com anar trobant peces d’un d’aquells puzzles que mai s’acaben»

 

La curiositat i les ganes d’evolucionar han portat a l’Angie Castells a viure a varis països i a fer del «viatge» una part molt important de la seva vida. L’Angie Castells viu actualment a Nova York, des d’on escriu i actualitza diàriament una magnífica pàgina web/blog, A Nueva York. Hi publica guies de viatge de la ciutat, així com rutes i curiositats de tot Estats Units. Des d’allà també segueix gestionant Más Edimburgo. 

L’Angie és d’un poble petit a la vora de Manresa, el Bages. Va estudiar Traducció i Interpretació, especialitzant-se en la traducció de l’anglès i del francès, però des de fa uns quants anys es dedica a escriure, el que considera que sempre ha estat la seva passió. Va viure a Escòcia durant gairebé dos anys, i ara ja en fa gairebé tres que viu als Estats Units. Gaudeix molt escrivint, llegint (gairebé sempre du un llibre o el Kindle a sobre per anar a tot arreu), passejant i descobrint llocs nous, tan si és fent excursions per la natura com per la ciutat.

Quan temps fa que vius a Nova York, Angie? Per què vas decidir anar-hi?

Fa 2 anys i 9 mesos. Vaig venir a viure aquí amb la meva parella per una oportunitat laboral que li va sorgir a ell, i perquè tots dos teníem ganes de provar l’experiència d’un nou país després d’haver viscut a Escòcia.

Què t’aporta viatjar?

Per mi és similar a la sensació tan reconfortant que tens quan aprens una cosa nova. Arribes a un lloc que per tu és una pàgina en blanc i ho tens tot per descobrir: els seus carrers i racons, les seves històries, la seva gent, el seu menjar…

M’encanta la sensació de tenir tantes coses noves i diferents a l’abast, i, sobretot, m’encanta també com a mesura que vas viatjant comences a trobar similituds i diferències entre els llocs, i com comences a establir connexions. T’adones que, d’alguna manera, tot i tots estem relacionats, viatjar és com anar trobant peces d’un d’aquells puzzles que mai s’acaben.

Si penses en les sensacions dels primers viatges que vas fer i com vius el “viatjar” ara… creus que ha canviat alguna cosa?

Al principi viatjava com les guies sovint t’ensenyen que has de viatjar: anant d’una ciutat a l’altra i d’un monument al següent. Aquesta part de viatjar també m’agrada, però ara també valoro més altres coses, com poder viure aquells llocs que no estan creats únicament pels visitants.
També m’he adonat, sobretot vivint als Estats Units (un país tan enorme que podria ser tot un continent), que per veure llocs diferents no cal anar saltant sempre d’un país a un altre. Dins d’un mateix país, i a poques hores de casa, pots trobar llocs i realitats tan diferents, que és una llàstima que moltes vegades sentim que hem d’anar tan lluny per sorprendre’ns.

Quina relació creus que hi ha entre el veure món i el teu desenvolupament personal?

Quan tota la vida t’has mogut en el mateix entorn, tens un rol, i més o menys tot al teu voltant està definit i és conegut. Quan viatges per llocs diferents, de sobte perds aquest rol i t’adones que ets només una formigueta en un món molt gran.

Però no ho dic com una cosa dolenta, crec que l’oportunitat de ser “ningú” en un lloc nou i diferent és molt motivadora. Aprens coses noves, històries que no t’ensenyaven a classe perquè no creien que fossin rellevants pel teu entorn, descobreixes gent que fa coses extraordinàries…

No crec que marxis de viatge uns dies i tornis transformat radicalment (tot i que hi ha cops que passa), però sí que crec que, si estàs disposat a anar absorbint coses noves, viatjar és molt enriquidor i pot aportar moltíssims aspectes positius al teu dia a dia.

Hi ha mil maneres de viatjar i de veure món. Quina és la teva?

Sé que hi ha gent que somia viure viatjant pel món. A mi m’encanta viure quieta a un lloc, però viatjar molt sovint. M’encanta la sensació de tenir un lloc on tornar, on tenir una miqueta de rutina, tot i que sé que quan torni ja voldré preparar la següent escapada.

Encara que no siguin viatges gaire llargs, intento viatjar tan sovint com puc, i, els últims anys, sobretot per diferents llocs dels Estats Units. M’és igual que siguin pobles, ciutats, natura… la veritat és que tot em crida l’atenció.

Una de les coses que m’agradaria canviar de com viatjo, és fer-ho més a poc a poc… Sempre penso que el proper viatge me’l prendré amb més calma, però sempre acabo aprofitant fins l’últim moment de cada dia, i acabant tant rendida que a la tornada dormiria una setmana seguida!

Es parla molt de la idea de la zona de confort. Què significa, per tu, sortir d’aquesta zona de confort?

Sí, se’n parla tant que crec que fins i tot ho hem arribat a associar a fer algun canvi radical o alguna bogeria perquè sí, perquè s’ha de fer.

Per mi, sortir de la zona de confort és trobar-te davant d’una decisió o una idea que normalment rebutjaries sense ni pensar-t’ho, però tenir una veueta a dins que et diu: “I si…?”. Si a una part de tu li ve de gust dir que sí, si una part de tu té curiositat, pregunta’t per què dius que no d’entrada.
Normalment és perquè tenim por (de que ens vagi malament, o fins i tot de que ens vagi bé i això desencadeni situacions fora del nostre control). Ningú pot garantir que la decisió t’aporti el que esperaves, però tampoc tens cap garantia que et vagi bé si et quedes a la situació de sempre, i només la sensació de poder que tens quan per fi fas cas a la veueta i t’atreveixes a fer aquell pas, ja fa que valgui la pena.

Això, sumat al que deia a la pregunta 3, que sortir del teu rol sempre és molt positiu per trobar coses noves que t’agradin i et motivin, descobrir possibilitats…

Què li diries a algú a qui li fa respecte sortir d’aquesta zona de confort?

Que pensi per què té por i intenti desmuntar els seus propis arguments, aquells que de vegades ens surten sols i semblen innegables. És veritat que pot haver-hi influències externes, no tot depèn de nosaltres, però molts cops sí que és perquè tenim por que ens vagi malament, de perdre el control…

Tots tenim por. No crec que la gent que surti de la zona de confort sigui la més valenta, sinó la que ha reconegut que els obstacles se’ls estava posant ell mateix i ha decidit no fer cas a la veu que li diu que s’acaba el món, sinó a la veu que li parla de totes les coses bones i emocionants que pot aconseguir, i llançar-se a la piscina.

Quins projectes tens en ment?

M’agradaria fer un viatge llarg, més llarg dels que normalment podem fer, pels Estats Units. És un país tan gran que una setmana o dues de viatge sempre es queden curtes, i m’agradaria arribar a llocs on és difícil arribar en aquest temps.

Sempre que viatgem a llocs nous del país tinc la sensació que entenc una mica més bé la ciutat on vivim, Nova York, que a priori sembla tan diferent i desconnectada de tot.

Per acabar, podries compartir alguna anècdota o situació bonica o interessant al llarg de tots aquests anys de veure món?

No és ben bé d’un viatge, però una cosa que sempre em fa molta il·lusió és rebre correus de gent que llegeix el nostre blog d’Escòcia i de cop ha trobat el nostre blog de Nova York perquè està preparant un viatge a la ciutat, o a l’inrevés, i se sorprèn que darrere hi hagi les mateixes persones.

Són dos destins que semblen molt diferents, natura i tranquil·litat en un, caos i ciutat en l’altre… Però m’encanta veure que la gent no s’encasella ni es posa barreres tampoc a l’hora de viatjar, que una persona que pot gaudir d’uns dies a un poblet perdut també pot gaudir d’estar envoltat de milions de persones a una gran ciutat.

Quins valors i aptituds creus que són indispensables per veure món?

Tenir-ne ganes. No crec que viatjar sigui un acte màgic que per sí sol et transforma i et cura tots els prejudicis: pots anar a l’altre punta del món i tornar pensant el mateix.

Però si viatges perquè en tens ganes, no per reafirmar les teves creences o perquè és una cosa que s’ha de fer, és més fàcil que ho gaudeixis, que el lloc que visites t’impacti… I que t’hi acabis enganxant!

Moltes gràcies, Angie!!! 

El web A Nueva York , on l’Angie hi publica mil i una curiositats, rutes i informació sobre la ciutat que mai dorm, és una autèntica delícia. Si tens pensat viatjar-hi, no dubtis ni un segon i fes-hi una ullada! I si si tens ganes d’una escapada molt diferent, a Más Edimburgo  hi trobaràs dels meravelles de la bonica Escòcia.