Entrades

Carta d’amor a New York

New York,

 

T’escric des d’un racó on fa gairebé 10 anys escrivia les meves primeres cartes d’amor. I és que, ja aleshores, em guaria, m’inspirava i ho posava tot a lloc. Avui, gairebé 8 anys més tard, volia declarar-me a tu. Llegir més

Quan el món vagi al revés, i comencem a alliçonar sobre l’amabilitat

Dies durs. Molt durs. Després de l’obsessió compulsiva d’estar constantment connectada al món virtual per informar-me de què passava a cada instant del dia, quines novetats sorgien, quins canvis podien convertir-se en fets clau per tot el que ha de venir… Després de tot això, silenci. Xxxxxt…

SILENCI.

Llegir més

Cabdells de fils invisibles

Parlo sovint dels “fils invisibles”, aquells que ens mantenen connectats a altres persones i que donen forma a la persona en qui ens convertim. M’agrada la idea d’un fil que lliga una persona a una altra. Se’n creen moltes, de connexions de fils invisibles, després d’haver viscut a fora de “casa”… Aquelles filatures que ens connecten amb persones que en un raconet de món s’han convertit en una part de qui som. Ens han donat forma, ens han fet canviar, ens han redirigit… ens han fet créixer. I un dia, toca deixar-les enrere. Seguir caminant endavant. Aquella sensació de perdre, de deixar enrere… ho remou tot i fa inevitable plantejar-te mil i una coses mentre reculls maletes i deixes enrere tot allò. Llegir més

Un Nadal a Atenes

Sempre m’ha agradat observar el cel. Em fa respirar vida, evolució, canvis, ritme… llibertat. I és aquest mateix cel el que a certes persones les fa sentir presoneres. I jo em pregunto “per què?”. A aquest mateix cel ells li han de demanar “i per què jo no?”. Just havent acabat d’arribar de passar dues setmanes […]

Carta al Mahdi

Petit Mahdi,

 

La vida t’ha trencat. I només tens 5 anys.

 

La meva primera nit a casa no ha estat fàcil. Et sentia cridant “my friends!” i no podia aclucar els ulls. No podia parar de pensar en el dolç moment en què et vaig agafar en braços per dir-te adéu i vam comptar junts els ocells que sobrevolaven el camp. He de confessar-te una cosa, Mahdi. La vida t’ha trencat i tu m’has trencat a mi. Però també m’has salvat. M’has obert els ulls. Llegir més

Mestres d’ulls de mel

Parlo sovint de Jane Goodall. Sempre m’ha fascinat la gent com ella. Persones que, amb tanta calma i serenitat, transmeten uns valors i una manera de fer i de viure que traspassen cada poro de la seva pell i impregnen a tot aquell que les escolti. Jane Goodall enllaça l’amor i el respecte envers el món animal i l’estén sobre el planeta sencer i totes les persones que l’habiten. I és que parteix del sentiment que tots conformem un tot i que cuidant-nos els uns als altres ens estem fent, també, un favor a nosaltres mateixos com a espècie. Com a humans. Llegir més

El sud d’Europa i la zona de confort

El dissabte jo i la Eline ens vam trobar amb dos holandesos més per anar a de nou al Jardí Botànic de Bogor (dels pocs llocs on hi pots trobar una mica de pau en aquest caos de ciutat). Vam tenir una conversa molt interessant. Em preguntava el per què tants i tants holandesos, la gran majoria molt i molt jovenets, viatgen sols tan i tan lluny durant tant temps. Llegir més