Entrevista a «2 maletas y 4 zapatos»

«Treballar en altres sistemes educatius et permet aprendre noves maneres de funcionament dels currículums estatals, noves metodologies, noves estratègies d’ensenyament-aprenentatge…»

L’Eli i l’Abel són de Súria i de Gurb, respectivament. L’Eli és mestra d’educació primària, té un màster en educació inclusiva, un altre en formació de professorat de secundària, i és llicenciada en psicopedagogia. L’Abel és graduat en ciències de l’activitat física i de l’esport i té un màster en formació de professorat de secundària. Quan van acabar la carrera van començar a viatjar i van viure un any a Dinamarca, on hi van treballar de professors. Després de l’experiència, van passar una temporada a Tailàndia on, a més de viatjar, van fer-hi un curs de desenvolupament personal. Un any més tard, van anar a parar a escoles de Texas (EEUU) i ara ja fa dos anys que hi viuen i hi treballen. Estan a punt d’iniciar el seu tercer curs escolar allà. Ho consideren una oportunitat per aprendre com funciona el sistema educatiu americà i una oportunitat per trobar feina com a professors, millorar el seu anglès i viatjar. A l’Eli i a l’Abel, pel que sembla, els apassiona viatjar! A més d’això, a l’Eli li encanta la pintura, i l’Abel toca la guitarra i practica molt esport.

Què us va empènyer a començar a investigar opcions per passar temporades fora?

Tot va començar quan vam decidir anar a viure a Dinamarca un cop vam acabar la carrera. El fet de començar a viure en altres països ens va empènyer a tenir més ganes de visitar nous sistemes educatius, poder treballar en ells, créixer com a professors, i alhora, compaginar-ho amb una de les coses que més ens agrada, viatjar.

Al vostre web, dieu que busqueu experiències de creixement personal pel món. Com creieu que poden anar relacionats, el veure món i el desenvolupament personal?

Creiem que estant estretament relacionats, viure en altres països, o passar-hi temporades llargues, et dóna la possibilitat de conèixer les altres cultures de manera més pròxima, no només des del punt de vista turístic. Des que vam començar a conviure amb altres cultures, ens adaptem ràpidament a noves circumstàncies, tenim més empatia, som molt més comprensius a l’hora de valorar els diferents punts de vista, ens adaptem ràpidament als canvis i no ens costa sortir de la nostra zona de confort. De fet, podríem dir que la nostra zona de confort està reduïda en intentar ser feliços en el moment determinat el qual ens trobem.

Què us aporta viure lluny del que anomeneu “casa”?

Una de les coses que més ens aporta és a valorar cada petit moment que passem amb la família quan estem de visita. Hi solem anar un cop l’any, i aprofitem cada dinar o sopar com no ho havíem fet abans. Les estones amb els pares, avis, germans, tiets o amics són un regal.

Després de viure a llocs diferents… heu adquirit definicions noves de “casa”?

Sempre intentem convertir en un espai càlid, tots els llocs on sabem que hi hem de passar una temporada, des dels 5 anys que fa que ens coneixem hem hagut de fer vàries mudances, deixar enrere coses “materials” que organitzen o decoren el nostre dia a dia. Al principi no volíem dedicar gaire esforç en convertir els espais temporals (o les nostres cases) en llocs acollidors, però amb el temps hem après a apreciar que aquest lloc que anomenem casa, sigui un lloc amb caliu.

Vosaltres sou mestres. Quines conclusions pedagògiques extraieu de les vostres experiències vitals arreu del món?

Els sistemes educatius que hem visitat fins al moment, son molt diferents entre ells, hi ha aspectes que ens agraden més o menys de cadascun i això ens dóna la oportunitat de, en un futur, aplicar a les aules totes les pràctiques que creiem positives. És molt important que eduquem als nostres alumnes en valors, i l’educació emocional hauria de ser una de les àrees obligatòries per a tots els sistemes. A Texas, on no hi ha hores lectives dedicades a l’educació en valors, veiem que és un dels aspectes que cal millorar. Encara ens queda molt per visitar i per aprendre, però el fet d’ajudar als alumnes a controlar les seves emocions, creiem que és vital per conviure en aquest món.

Podríeu compartir alguna anècdota o situació que us hagi quedat gravada a la memòria i que creieu que no oblidareu mai?

Aquesta potser és la pregunta més difícil de contestar… Al llarg d’aquests anys viatjant ens hem trobat amb vàries situacions anecdòtiques que no oblidarem mai, podríem començar pel fet de conviure una temporada amb monjos budistes a una illa sagrada de Tailàndia, on ens va costar adaptar-nos al seu dia a dia. També podríem parlar d’un trajecte just el dia de “noche buena” on estàvem creuant la illa de Jamaica dins d’un minibus amb una capacitat per a 10 persones però que en aquell trajecte hi érem unes 20, tots jamaicans menys nosaltres, amb una conducció temerària i un viatge de 6 hores, amb molta calor, sense aire condicionat, asseguts a sobre de gent perquè no hi cabíem (alguns marejats i vomitant) mentre la nostra família estava celebrant la nit de Nadal i ens anaven enviant fotos (quina enveja ens feien!!). Tampoc oblidarem mai una tempesta de neu que ens va agafar enmig de les muntanyes del parc nacional de Banff (a British Columbia, Canadà), on es van omplir les carreteres de neu, i anàvem circulant amb cotxe sense cadenes, era de nit, i hi havia perill d’allau, no teníem telèfon, no hi havia gasolineres, ni cases ni ningú a la vora que ens pogués ajudar si ens passava alguna cosa. Per sort, vam poder arribar al poble, tot i que el dia següent, vam rebre la trista noticia que una parella que estava per la mateixa zona, va quedar colgada per un allau i no es va poder fer res per ajudar-los. Aquesta noticia ens va marcar el viatge.

Què en pot treure un mestre com vosaltres, de viure a fora o d’exercir la seva professió en un país estranger? Ho considereu important? Per què?

Creiem que és importantíssim, de fet, sempre ho recomanem als nostres companys mestres de Catalunya. Treballar en altres sistemes educatius et permet aprendre noves maneres de funcionament dels currículums estatals, noves metodologies, noves estratègies d’ensenyament-aprenentatge… Cada sistema educatiu està relacionat amb la cultura i la zona geogràfica del país, però sempre hi ha pràctiques educatives que no ens hauríem plantejat mai al nostre país o pel contrari, també donem a conèixer aspectes del nostre sistema, els quals no s’apliquen a l’estranger.

Podríeu compartir amb nosaltres algunes opcions per a mestres per passar temporades a fora tot fent alguna activitat (remunerada o no) que per vosaltres tingui molt sentit a nivell professional? I per a qualsevol persona que tingui ganes de veure món?

Creiem que des d’Espanya, la oferta més bona que hi ha és el programa de Profesores Vistantes en EEUU y Canadá. Es tracta d’un programa del ministeri que organitza intercanvi de professorat, no es tracta de cap beca, és una oportunitat per obtenir una plaça a algun d’aquests 3 països mitjançant unes proves que es realitzen a Madrid. Si s’obté la plaça, com ens va passar fa dos anys, obtens un visat de treball en aquell país, i tens feina assegurada per aquests 3 anys, amb les mateixes condicions que tenen les persones autòctones. Creiem que és la millor opció, ja que els sous en aquests 3 països solen ser bastant alts. D’altra banda, també hi ha altres programes d’interinatge per treballar com a professors al Marroc i a Alemanya. De la mateixa manera que també existeixen escoles arreu del món, les quals desenvolupen currículum del sistema espanyol i que per tant, tenim opció de poder-ho sol·licitar. Hi ha vàries opcions més, com per exemple sol·licitar el “Working Holidays” al Canadà, Austràlia o Nova Zelanda; amb aquests programes sol·licites un visat de treball i per tant, no tens feina, però justament aquests 3 països necessiten professorat espanyol, i si arribes amb visat de treball, és molt més fàcil que l’escola et contracti, ja que no s’ha de fer càrrec de les gestions que comporta fer un visat.

Quines idees o projectes teniu en ment pel futur pròxim?

Doncs l’any que ve encara tenim vàries opcions obertes, de moment passarem l’últim i tercer any a Texas, i de cara a l’any que ve ens agradaria sol·licitar algun altre estat, o país. Qualsevol de les opcions anteriors ens semblaria perfecte! En el cas que no trobem feina en un altre lloc, ens agradaria seguir viatjant i fer voluntariats mentre provem sort en altres països.

Per últim… què li diríeu a algú que té ganes de viure experiències lluny de la zona de confort i que sent que hi ha alguna cosa que el/la frena?

Que si ho té en ment, que ho provi, que sempre ets a temps de comprar un vol i tornar a casa si les coses no van bé. Però també li diríem que es prepari…. perquè una vegada marxes, agrada tant, que enganxa i llavors es difícil parar.

Moltes gràcies Eli i Abel! 

Al seu blog «2 maletas y 4 zapatos«, l’Eli i l’Abel hi comparteixen informació sobre els seus viatges i també informació
dirigida a mestres que vulguin passar temporades vivint experiències professionals a l’estranger. Ets mestre/a? T’hi animes?