Mètodes de criança multilingüe

En un altre article vaig escriure sobre els beneficis del multilingüisme. Avui vull presentar-te els principals mètodes de criança multilingüe per poder aprofundir una mica més en el tema per donar-te les eines teòriques que necessites per saber l'opinió d'alguns experts en el tema i prendre la decisió que s'adeqüi més a les teves circumstàncies. És un tema controvertit i cal conèixer al màxim per prendre la decisió més personal, més adequada i amb més sentit per a la nostra família o context.

Què he de fer per facilitar l'anglès als meus fills o alumnes?

Els experts asseguren que, fins a l'edat dels 7 anys, els nens i nenes tenen molta més facilitat per aprendre idiomes. A partir d aquesta edat aquesta capacitat va disminuint progressivament i, abans de la pubertat es produeix una caiguda sobtada d aquesta habilitat.

És molt important, doncs, exposar els nens als idiomes que volem que aprenguin de manera natural. És precisament durant aquestes primeres edats quan no haurien de fer cap esforç i tindran més possibilitats d'aprendre'ls bé. Per ser més exactes, si volem que els nostres fills o filles siguin bilingües o multilingües, l'estimulació primerenca és clau: els estímuls auditius, per exemple, perden eficàcia a mesura que els nens creixen i és només durant la primera infància (el primer any de vida) que la seva capacitat per discriminar sons com els fonemes propis d'un altre idioma és infinita. Es tracta d'exposar els nens i nenes com més immersió millor, ja que no només els fonemes són fàcils d'adquirir, sinó també les estructures gramaticals i les “regles” de l'idioma: tots estan preparats per adquirir la llengua de forma natural. Això NO vol dir que hàgim de forçar absolutament res. Crec que la nostra societat s'ha convertit en un estrès constant que estem deixant que afecti els nens i les nenes, i és que els tractem com a petits adults en potència. La meva visió sobre el món de l'aprenentatge de llengües estrangeres en edats primerenques es basa en una visió respectuosa amb el ritme de la infància, lenta, calmada i plena de moments compartits amb l'adult amb què els nens comparteixen un vincle d'amor i confiança.

Mètodes de criança o ensenyament bi/multilingüe

Després d'escriure un altre article del bloc sobre les claus per introduir l'anglès des de les primeres edats, intentaré concretar una mica més. En base a la categorització utilitzada per Suzanne Barron-Houwaert (2004), podem dir que hi ha 6 estratègies d'ús de la llengua dins del context familiar. Hem de tenir en compte que les etiquetes següents es basen en famílies que volen que els seus fills parlin més d'un idioma, generalment, perquè els progenitors parlen idiomes diferents. Jo afegeixo els meus apunts personals referint-me a l'aprenentatge de l'anglès a cadascuna:

Mètode OPOL: una persona, una llengua. En assignar una llengua a una persona, aquest mètode redueix les possibilitats de barrejar llengües. Els pares, en utilitzar la llengua materna, donen un bon exemple lingüístic, ja que les dominen a la perfecció, alhora que estableixen una connexió emocional natural amb els seus fills/es. Els experts asseguren que la consistència és clau, encara que quan els nens/es arriben a una edat en què ja no cometen errors gramaticals, els pares poden ser més flexibles. Normalment, el mètode OPOL s'aplica en els casos en què cada un dels cònjuges parla el seu propi idioma amb els fills. Per a algunes parelles, aquesta és la única situació que conceben. Podeu plantejar un problema addicional si els pares no entenen l'idioma de la vostra parella. Aquest mètode requereix que el parlant parli la seva llengua amb el nadó des del seu naixement. Un resultat molt habitual d'aquest mètode és un nen que pot entendre a la perfecció dos idiomes però que només parla la llengua de la comunitat on viu. Tot i que els pot causar confusió al principi i poden barrejar gramàtica i paraules al principi, acaben aprenent a mantenir les dues llengües “pures” quan estan entre monolingües. Aquí és important potenciar la llengua minoritària compensant la situació amb immersió amb persones monolingües perquè el nen se senti motivat a parlar-la. El progenitor que parla la llengua minoritària (la que no existeix a la comunitat) ha de mantenir-la sempre, encara que els fills li responguin a la majoritària, ja que només amb escoltar, estaran aprenent de forma passiva (els coneixements passius d'una llengua es converteixen en actius quan la immersió entra en joc més endavant). En el cas de l'anglès, un dels progenitors decidiria parlar només anglès amb els fills.
Mètode “llengua minoritària a casa”. La família tria utilitzar només una llengua a casa, la llengua minoritària. És la situació més comuna en dos tipus de famílies: les famílies en què els pares parlen llengües diferents i un d'ells vol reforçar la llengua de la parella per equilibrar la influència de la comunitat i la immersió lingüística constant en aquesta comunitat; o les famílies en què els pares tenen la mateixa llengua però viuen un país on s'utilitza una altra llengua. En el cas de l'anglès com a llengua estrangera, els dos progenitors parlarien aquesta llengua amb els seus fills.
Estratègia trilingüe. Hi ha dues tipologies. La dels pares que parlen llengües diferents i es traslladen a viure a un país on es parla una tercera llengua; i la dels pares que parlen llengües diferents ia més parlen una tercera llengua entre ells (normalment és una llengua internacional, molt sovint, de l'anglès). Perquè els infants siguin trilingües, el nivell d'aquesta tercera llengua dels pares ha de ser molt alt. No s'aplica al nostre context.
Estratègia mixta. Molt utilitzada per moltes famílies. Moltes vegades les famílies viuen a zones bilingües. No us recomanem en el cas d'una llengua estrangera.
Estratègia “Time and Place” (un moment, un lloc). De vegades també es parla de Time and Place com si signifiqués simplement parlar la llengua minoritària a casa. Aquest model és especialment adequat quan la llengua minoritària rep poc o cap suport dins la comunitat en qüestió. En el cas de l'anglès com a llengua estrangera, aquesta estratègia requereix control i organització i, si es forcen les coses, pot provocar el rebuig del nen/a. Es tracta d'una estratègia molt positiva quan els infants estan més predisposats a acceptar canvis o descobrir coses noves (vacances, activitats divertides i regulars en aquesta llengua…). És poc utilitzada entre famílies bilingües per potenciar una llengua de la família, però cada cop s'utilitza més per incorporar una tercera llengua estrangera a casa. Més avall veuràs que és l'estratègia que jo recomano amb l'anglès al nostre país, però simplement fent que els fills interaccionin en aquesta llengua en moments i llocs concrets del dia o la setmana (no com a llengua minoritària a casa tot el dia) .
Estratègia artificial. Els pares parlen la mateixa llengua de la comunitat però volen que els fills/es parlin una altra llengua (classes particulars, au pair…). També es cataloga com a Time and Place segons l'enfocament. Hi ha famílies, per exemple, en què els pares decideixen que un d'ells, si té prou nivell, parli la segona llengua amb el sistema OPOL. I és així com OPOL o Time and Place poden oferir a famílies la possibilitat d'ensenyar l'anglès als seus fills. Més avall veuràs que jo recomano l'estratègia artificial… com a Time and Place.

Hi ha l'estratègia ideal? La meva visió sobre el tema.

Des del meu punt de vista, no hi ha una estratègia ideal i perfecta. Hi ha factors, circumstàncies i contextos infinits, i cada família tria lestratègia que més els funciona. No m'agrada parlar de mètodes. Els mètodes fàcils no existeixen. Aquesta paraula fa la impressió que hi ha una recepta fàcil per a qualsevol cosa, i no pot ser una mica més allunyat de la veritat. A més, considero que qualsevol estratègia que elegim ha de prioritzar els ritmes del nen o la nena i s'ha d'allunyar al màxim de qualsevol actitud forçada i irrespectuosa amb els tempos de la infància. Un cop dit això, també hem de tenir en compte la motivació dels pares i el context (la llengua de l'escola i els amics), ja que són factors clau.

En el nostre cas, volia parlar del cas de famílies monolingües (o bilingües català-castellà, però sense l'anglès a casa) i estem parlant d'una llengua estrangera al nostre país, el més realista i fàcilment aplicable és l'anomenat “LLOC I HORA” ( Si algú de la teva família és nadiu de l'anglès, això ja és una altra història!). Això també es pot aplicar a l'Etapa d'Educació Infantil, si sou mestre/a. Considero que parlar principalment la nostra llengua materna amb els nostres fills és una prioritat per moltes raons.

Es tracta de parlar o interactuar en anglès durant moments determinats del dia i/o en espais concrets. Vull posar èmfasi en el verb “interactuar”. És l'enllaç amorós, l'experiència compartida i les mirades còmplices…que serà la base de l'aprenentatge dels més petits. En un altre article havia dit que exposar els nens el màxim de temps possible a la llengua estrangera és molt positiu. Ho és. Però no n'hi ha prou. El SINEWS Multilingual Therapy Institute afirma que perquè el nen creixi dominant molt bé un idioma s'ha d'exposar de manera INTERACTIVA durant un mínim del 20% de les hores de vigília. I això significa, bàsicament, parlar i no deixar de parlar mentre interactuen amb nosaltres i deixant que ells participin a les converses (jugant, intercanviant frases o opinions, cantant, llegint contes…). Tot això fa referència al temps. Un altre aspecte clau perquè creixin dominant aquest idioma com el seu idioma matern és ajudar que els nens relacionin un lloc determinat amb aquest idioma (per exemple, un Playgroup en anglès una tarda a la setmana, tenir un racó de contes en anglès, etc.).

Coiln Baker (2000) i George Saunders (1988) afirmen que per desenvolupar el vocabulari, la pronunciació i la correcció gramatical, els nens han de practicar la llengua en una varietat de contextos (no només a casa), així com estar exposats a varietat de recursos en aquesta llengua (cançons, pel·lícules, contes, llibres…). La llengua ha de ser vista com una eina per viure experiències estimulants i divertides (jocs, estades lingüístiques a països oa llocs com a restaurants, llibreries…). És molt important que l'exposició a aquesta tercera llengua sigui RICA. És important subratllar que una pantalla o una pel·lícula no substituiran mai la interacció del món real. No dic que no pugui ajudar, però en edats primerenques, l´ús de pantalles hauria de ser el mínim i, en tot cas, sempre hauria d´estar acompanyat d´un adult i hauria de respectar l'essència de la primera infància: la lentitud, la no-exposició a un excés d'estímuls, colors, rapidesa…

A tall de resum, hi ha dos factors fonamentals a l'hora d'introduir l'anglès als infants:

Fes que l'anglès sigui NECESSARI

Explica'ls per què ho poden necessitar, explica'ls que vivim en un món on no tothom parla el mateix idioma. Semblen conceptes complexos però els nens ho entenen a la perfecció.
Posa'ls en situacions on vegin de primera mà els “per què” de l'anglès. Llocs on puguin parlar i conèixer nens que ho parlin o que no parlin la seva llengua materna.
Viatja a l'estranger i interactua amb persones de diferents cultures.
Si tens amics fora, fes Skypes o vídeo-trucades amb persones que viuen fora i amb qui els teus fills/alumnes puguin parlar amb elles en anglès.
Anima els nens a escriure i mantenir el contacte amb altres nens/alumnes d'altres països (xarxes socials, e-mail, postals…).
Sigues un bon exemple per als teus fills/es. Ells valoren i se sorprenen amb allò que TU valores i amb allò que tu et sorprenes!

Fes que l'anglès sigui DIVERTIT:

Juga en anglès. Si als nens ja els agrada jugar… Compartir temps de joc amb els pares o mares ja és el més. Si necessites idees aquí tens alguns jocs val la pena comprovar.
Llegeix en anglès. La lectura de contes és el mètode més eficaç per aprendre anglès des de petits. Per què? Doncs perquè podem interactuar amb els nens. Ells poden participar, poden assenyalar, poden veure dibuixos… Els llibres poden ser de les temàtiques que més fascinen els petits. Sabem de primera mà de famílies que han regalat un aprenentatge boníssim de l'anglès només a través de contes! En aquest bloc tens moltíssimes idees de contes amb els meus comentaris sobre el tipus d'anglès que hi treballen.
Canta en anglès. Cantar en anglès comporta molts beneficis a l'hora d'adquirir un idioma i la seva pronunciació… I raons et donem moltíssimes en un un article previ . També et proporciono alguns materials aquí.

I fins aquí! Això és un petit marc teòric i personal perquè tinguis una guia per recórrer si t'agrada reflexionar sobre l'aprenentatge de llengües estrangeres durant els primers anys de vida. Tenir tot això en compte és clau per poder proporcionar un aprenentatge significatiu de l'anglès als teus fills o alumnes. Si us interessa aquesta temàtica podeu llegir sobre els beneficis del multilingüisme en un altre article. Seguiré publicant recursos pràctics per treballar cadascun dels aspectes o activitats que hem esmentat (jocs, cançons, rimes, activitats, recursos en línia…). Ens veiem a les xarxes socials! (Facebook y Twitter). Ja saps que si et subscrius a l'inici de la pàgina rebràs tots els articles directament al teu correu electrònic.

Bibliografia sobre el tema

Si us interessa llegir sobre el tema i buscar alguna cosa lleugera i ben resumida, us recomanem una sèrie de llibres molt “reader-friendly” sobre el tema. Hem resumit algunes de les seves idees principals en aquest article: