El desenvolupament de les llengües en entorns bilingües

Saps que m'apassiona tot allò que té a veure amb l'aprenentatge d'idiomes. Tenir aquest bloc, en part, és una motivació enorme per continuar aprenent i llegint sobre el món de l'aprenentatge de llengües. Aquest article resumeix tot allò que comporta el desenvolupament de les llengües en un entorn bilingüe. Es tracta d'un resum personalitzat del llibre “Créixer amb dos idiomes. Una guia pràctica per al bilingüisme“, d'Una Cunningham i Andersson, el qual recomano moltíssim.

Desenvolupament de la llengua en els primers anys de vida

Ens disposem a resumir les idees principals que cal tenir en compte si volem saber què és el que passa al cervell d'un ésser humà durant els seus primers anys de vida. Durant els 5 primers anys de vida, la majoria de nens i nenes acaben parlant a la perfecció la primera llengua. Cada nen segueix el seu propi ritme i els seus tempos, encara que hi ha determinades etapes per les quals tots els nens i nenes passen:

Fase preparatòria (primer any de vida). Aprenen a reconèixer diverses paraules, però el més increïble que aconsegueixen és que són capaços de distingir entre els sons de qualsevol de les llengües del món, per molt diferents que siguin. Després d´aquest primer any… passen ignorar aquestes diferències. Durant aquest primer any també entrenen els seus òrgans de la parla mitjançant el balboteig (practica els sons i les entonacions que sent). Finalment, també desenvolupen el llenguatge corporal i, juntament amb l'entonació, aconsegueixen comunicar els seus desitjos.
Final del primer any / principi del segon. Comencen a pronunciar les primeres paraules. Aquí ja no hi ha “stop”! A finals del segon any, les comencen a unir i aconsegueixen comunicar les seves necessitats a la perfecció.
A partir del segon any. El vocabulari dels nens i nenes augmenta ràpidament, i la gramàtica de la llengua o llengües amb què se'ls ha parlat fins aleshores es desenvolupa mitjançant proves constants que tenen lloc amb la interacció amb l'adult. El nen/a va provant i jugant amb el llenguatge…

I si es creix amb dos idiomes?

La principal característica que cal tenir en compte en el cas dels infants que creixen al si d'una família bilingüe és que reben menys exposició a alguna (oa les dues) d'aquestes llengües. Aquí és important exposar el nen/a a la mateixa quantitat de temps parlat als dos idiomes. De vegades, si un dels progenitors treballa més temps fora de casa, aquesta situació pot comportar menys domini d'aquesta llengua per part del nen/a (tenen menys oportunitats d'adquirir-ne el vocabulari i la gramàtica). Cada objecte té dos noms! És important tenir molta empatia amb els petits i no corregir mai de forma negativa, sinó simplement proporcionar la paraula que desconeix el nen de forma positiva (en anglès en diuen “proporcionant comentaris correctius“. (Exemple: una nena de pare anglès i mare espanyola domina millor l'espanyol i diu al seu pare “pare pare he trobat la meva sabatilla“. El pare li pot respondre: Sí, has trobat la teva sabata!”).

Durant aquestes primeres etapes de desenvolupament del llenguatge, és molt important facilitar les coses als nens i nenes bilingües essent coherents: és important fer servir sempre la mateixa llengua amb el nen i no canviar d'idioma en funció d'altres persones. És a dir, prioritzar que amb el nostre fill/a sempre parlem un sol idioma sense importar qui hi sigui present.

Al voltant dels 2-3 anys, els nens i nenes que hagin crescut amb dos idiomes i criats amb el mètode OPOL (una persona, una llengua, veure aquest altre article), aconsegueixen certa consciència metalingüística. Són capaços de dir, per exemple, “el meu pare diu sabata” (sabata).

Llengües actives i llengües passives

Si el nivell d'exposició als dos idiomes que es parlen a casa és diferent (per exemple, encara que els dos progenitors interaccionin igual amb el nen, la llengua minoritària serà la que no es parla a la comunitat on viuen), el nen o la nena tindrà un coneixement actiu de la llengua majoritària i un coneixement passiu de la minoritària.

I coneixement actiu significa, principalment, que el nen comprèn i és capaç de parlar en aquesta llengua. Un coneixement passiu, per contra, significa que ho pot comprendre però que no ho pot parlar. És important tenir aquests dos conceptes al cap perquè es pot facilitar molt un idioma a un fill proporcionant-li un coneixement passiu. Tal com indiquen Una Cunningham i Andersson, un coneixement passiu de l'idioma minoritari val molt la pena, ja que té moltes possibilitats de convertir-se en actiu després d'una immersió a la comunitat on es parla la llengua minoritària:

“la competència passiva en una llengua pot passar fàcilment a activa si es donen les circumstàncies favorables i suficient motivació (per exemple, que el nen visiti només uns cosins monolingües que parlen únicament la segona llengua, la que per a ell és la passiva)” (Cunningham & Andersson, pg. 80)

És important tenir en compte que si el nen percep que el progenitor que parla la seva llengua minoritària és capaç de parlar-ne la majoritària, i ho fa en públic sovint (perquè les altres persones no se sentin desplaçades), podrà arribar a pensar que la llengua minoritària és inferior i no apta per al seu ús en públic. Vaig poder provocar vergonya per ser diferent de la resta en llocs públics. Aquí és imprescindible ésser constant i coherent amb l'ús de les llengües a casa. Si no… la llengua minoritària ho tindrà malament. Personalment, tret que els progenitors vulguin sí o sí que el nen/a tingui el mateix domini de dos idiomes des del minut 0, no em sembla una cosa necessàriament negativa. Com hem dit anteriorment, un coneixement passiu d'un idioma es pot convertir de manera fàcil en actiu amb una empenta mitjançant una experiència d'immersió. Si els nens perceben la necessitat… tot serà fàcil! Així doncs, és important fer veure i viure aquesta necessitat des de les primeres edats. Els nens volen aprendre qualsevol cosa que trobin útil!

I fins aquí! Si els vostres fills/es estan creixent en un entorn bilingüe, aquest article pretenia donar-te algunes idees-guia per prendre decisions i estar tranquils/es amb elles. Si us interessa aquesta temàtica podeu llegir sobre els beneficis del multilingüisme en un altre article, i si estàs considerant introduir una llengua estrangera als teus fills o filles… conèixer els principals mètodes de criança multilingüe us pot orientar. Ens veiem a les xarxes socials! (Facebook y Twitter). Ja saps que si et subscrius a l'inici de la pàgina rebràs tots els articles directament al teu correu electrònic.

Bibliografia sobre el tema

Si us interessa el tema… Et recomano molt que llegeixis el llibre sencer. És ple d'experiències de famílies bilingües, amb opinions, avantatges, desavantatges. És un llibre ple de reflexions interessants sobre què vol dir adquirir la nostra llengua materna i les portes que ens obre el poder de la comunicació. Aquí et deixo la referència: