Mètodes de criança multilingüe

En un altre article vaig escriure sobre els beneficis del multilingüisme. Avui vull presentar-te els principals mètodes de criança multilingüe per poder aprofundir una mica més en el tema per donar-te les eines teòriques que necessites per saber l'opinió d'alguns experts en el tema i prendre la decisió que s'adeqüi més a les teves circumstàncies. És un tema controvertit i cal conèixer al màxim per prendre la decisió més personal, més adequada i amb més sentit per a la nostra família o context.

Què he de fer per facilitar l'anglès als meus fills o alumnes?

Els experts asseguren que, fins a l'edat dels 7 anys, els nens i nenes tenen molta més facilitat per aprendre idiomes. A partir d aquesta edat aquesta capacitat va disminuint progressivament i, abans de la pubertat es produeix una caiguda sobtada d aquesta habilitat.

És molt important, doncs, exposar els nens als idiomes que volem que aprenguin de manera natural. És precisament durant aquestes primeres edats quan no haurien de fer cap esforç i tindran més possibilitats d'aprendre'ls bé. Para ser más exactos, si queremos que nuestros hijos o hijas sean bilingües o multilingües, la estimulación temprana es clave: los estímulos auditivos, por ejemplo, pierden eficacia a medida que los niños crecen y es solo durante la primera infancia (el primer año de vida) que su capacidad para discriminar sonidos como los fonemas propios de otro idioma es infinita. Se trata de exponer a los niños y niñas a cuanta más inmersión mejor, puesto que no solo los fonemas son fáciles de adquirir, sino también las estructuras gramaticales y las «reglas» del idioma: todos están preparados para adquirir la lengua de forma natural. Això NO vol dir que hàgim de forçar absolutament res. Crec que la nostra societat s'ha convertit en un estrès constant que estem deixant que afecti els nens i les nenes, i és que els tractem com a petits adults en potència. La meva visió sobre el món de l'aprenentatge de llengües estrangeres en edats primerenques es basa en una visió respectuosa amb el ritme de la infància, lenta, calmada i plena de moments compartits amb l'adult amb què els nens comparteixen un vincle d'amor i confiança.

Mètodes de criança o ensenyament bi/multilingüe

Després d'escriure un altre article del bloc sobre les claus per introduir l'anglès des de les primeres edats, intentaré concretar un poco más. En base a la categorización utilizada por Suzanne Barron-Houwaert (2004), podemos decir que existen 6 estrategias de uso de la lengua dentro del contexto familiar. Debemos tener en cuenta que las siguientes «etiquetas» se basan en familias que quieren que sus hijos hablen más de un idioma, generalmente, porqué los progenitores hablan idiomas distintos. Yo añado mis apuntes personales refiriéndome al aprendizaje del inglés en cada una de ellas:

Mètode OPOL: una persona, una lengua. Al asignar una lengua a una persona, este método reduce las posibilidades de mezclar lenguas. Los padres, al utilizar su lengua materna, dan un buen ejemplo lingüístico, puesto que las dominan a la perfección, al mismo tiempo que establecen una conexión emocional natural con sus hijos/as. Los expertos aseguran que la consistencia es clave, aunque cuando los niños/as llegan a una edad en la que ya no cometen errores gramaticales, los padres pueden ser más flexibles. Normalmente, el método OPOL se aplica en los casos en que cada uno de los cónyuges habla su propio idioma con sus hijos. Para algunas parejas, esta es la única situación que conciben. Puede plantear un problema adicional si los padres no entienden el idioma de su pareja. Este método requiere que el hablante hable su propia lengua con el bebé desde su nacimiento. Un resultado muy habitual de este método es el de un niño que puede entender a la perfección dos idiomas pero que sólo habla la lengua de la comunidad en la que vive. Aunque les puede causar confusión al principio y pueden mezclar gramática y palabras al principio, terminan aprendiendo a mantener las dos lenguas «puras» cuando están entre monolingües. Aquí es importante potenciar la lengua minoritaria compensando la situación con inmersión con personas monolingües de ésta para que el niño se sienta motivado a hablarla. El progenitor que habla la lengua minoritaria (la que no existe en la comunidad) debe mantenerla siempre, aunque los hijos le respondan en la mayoritaria, ya que solo con escuchar, estarán aprendiendo de forma pasiva (los conocimientos pasivos de una lengua se convierten en activos cuando la inmersión entra en juego más adelante). En el caso del inglés, uno de los progenitores decidiría hablar solo inglés con sus hij@s.
Método «lengua minoritaria en casa». La família tria utilitzar només una llengua a casa, la llengua minoritària. És la situació més comuna en dos tipus de famílies: les famílies en què els pares parlen llengües diferents i un d'ells vol reforçar la llengua de la parella per equilibrar la influència de la comunitat i la immersió lingüística constant en aquesta comunitat; o les famílies en què els pares tenen la mateixa llengua però viuen un país on s'utilitza una altra llengua. En el cas de l'anglès com a llengua estrangera, els dos progenitors parlarien aquesta llengua amb els seus fills.
Estratègia trilingüe. Hi ha dues tipologies. La dels pares que parlen llengües diferents i es traslladen a viure a un país on es parla una tercera llengua; i la dels pares que parlen llengües diferents ia més parlen una tercera llengua entre ells (normalment és una llengua internacional, molt sovint, de l'anglès). Perquè els infants siguin trilingües, el nivell d'aquesta tercera llengua dels pares ha de ser molt alt. No s'aplica al nostre context.
Estratègia mixta. Molt utilitzada per moltes famílies. Moltes vegades les famílies viuen a zones bilingües. No us recomanem en el cas d'una llengua estrangera.
Estrategia «Time and Place» (un momento, un lugar). De vegades també es parla de Time and Place com si signifiqués simplement parlar la llengua minoritària a casa. Aquest model és especialment adequat quan la llengua minoritària rep poc o cap suport dins la comunitat en qüestió. En el cas de l'anglès com a llengua estrangera, aquesta estratègia requereix control i organització i, si es forcen les coses, pot provocar el rebuig del nen/a. Es tracta d'una estratègia molt positiva quan els infants estan més predisposats a acceptar canvis o descobrir coses noves (vacances, activitats divertides i regulars en aquesta llengua…). És poc utilitzada entre famílies bilingües per potenciar una llengua de la família, però cada cop s'utilitza més per incorporar una tercera llengua estrangera a casa. Més avall veuràs que és l'estratègia que jo recomano amb l'anglès al nostre país, però simplement fent que els fills interaccionin en aquesta llengua en moments i llocs concrets del dia o la setmana (no com a llengua minoritària a casa tot el dia) .
Estratègia artificial. Els pares parlen la mateixa llengua de la comunitat però volen que els fills/es parlin una altra llengua (classes particulars, au pair…). També es cataloga com a Time and Place segons l'enfocament. Hi ha famílies, per exemple, en què els pares decideixen que un d'ells, si té prou nivell, parli la segona llengua amb el sistema OPOL. I és així com OPOL o Time and Place poden oferir a famílies la possibilitat d'ensenyar l'anglès als seus fills. Més avall veuràs que jo recomano l'estratègia artificial… com a Time and Place.

Hi ha l'estratègia ideal? La meva visió sobre el tema.

Des del meu punt de vista, no hi ha una estratègia ideal i perfecta. Hi ha factors, circumstàncies i contextos infinits, i cada família tria lestratègia que més els funciona. No m'agrada parlar de mètodes. Els mètodes fàcils no existeixen. Aquesta paraula fa la impressió que hi ha una recepta fàcil per a qualsevol cosa, i no pot ser una mica més allunyat de la veritat. A més, considero que qualsevol estratègia que elegim ha de prioritzar els ritmes del nen o la nena i s'ha d'allunyar al màxim de qualsevol actitud forçada i irrespectuosa amb els tempos de la infància. Un cop dit això, també hem de tenir en compte la motivació dels pares i el context (la llengua de l'escola i els amics), ja que són factors clau.

En nuestro caso, quería hablar del caso de familias monolingües (o bilingües catalán-castellano, pero sin el inglés en casa) y estamos hablando de una lengua extranjera en nuestro país, lo más realista y fácilmente aplicable es el llamado «TIME AND PLACE» ( Si algú de la teva família és nadiu de l'anglès, això ja és una altra història!). Això també es pot aplicar a l'Etapa d'Educació Infantil, si sou mestre/a. Considero que parlar principalment la nostra llengua materna amb els nostres fills és una prioritat per moltes raons.

Se trata de hablar o interactuar en inglés durante momentos determinados del día y / o en espacios concretos. Quiero poner énfasis en el verbo «interactuar». És l'enllaç amorós, l'experiència compartida i les mirades còmplices…que serà la base de l'aprenentatge dels més petits. En un altre article havia dit que exposar els nens el màxim de temps possible a la llengua estrangera és molt positiu. Ho és. Però no n'hi ha prou. El SINEWS Multilingual Therapy Institute afirma que perquè el nen creixi dominant molt bé un idioma s'ha d'exposar de manera INTERACTIVA durant un mínim del 20% de les hores de vigília. I això significa, bàsicament, parlar i no deixar de parlar mentre interactuen amb nosaltres i deixant que ells participin a les converses (jugant, intercanviant frases o opinions, cantant, llegint contes…). Tot això fa referència al temps. Un altre aspecte clau perquè creixin dominant aquest idioma com el seu idioma matern és ajudar que els nens relacionin un lloc determinat amb aquest idioma (per exemple, un Playgroup en anglès una tarda a la setmana, tenir un racó de contes en anglès, etc.).

Coiln Baker (2000) i George Saunders (1988) afirmen que per desenvolupar el vocabulari, la pronunciació i la correcció gramatical, els nens han de practicar la llengua en una varietat de contextos (no només a casa), així com estar exposats a varietat de recursos en aquesta llengua (cançons, pel·lícules, contes, llibres…). La llengua ha de ser vista com una eina per viure experiències estimulants i divertides (jocs, estades lingüístiques a països oa llocs com a restaurants, llibreries…). És molt important que l'exposició a aquesta tercera llengua sigui RICA. És important subratllar que una pantalla o una pel·lícula no substituiran mai la interacció del món real. No dic que no pugui ajudar, però en edats primerenques, l´ús de pantalles hauria de ser el mínim i, en tot cas, sempre hauria d´estar acompanyat d´un adult i hauria de respectar l'essència de la primera infància: la lentitud, la no-exposició a un excés d'estímuls, colors, rapidesa…

A tall de resum, hi ha dos factors fonamentals a l'hora d'introduir l'anglès als infants:

Fes que l'anglès sigui NECESSARI

Explica'ls per què ho poden necessitar, explica'ls que vivim en un món on no tothom parla el mateix idioma. Semblen conceptes complexos però els nens ho entenen a la perfecció.
Posa'ls en situacions donde vean de primera mano los «por qué» del inglés. Lugares donde puedan hablar y conocer niños que lo hablen o que no hablen su lengua materna.
Viatja a l'estranger i interactua amb persones de diferents cultures.
Si tens amics fora, fes Skypes o vídeo-trucades amb persones que viuen fora i amb qui els teus fills/alumnes puguin parlar amb elles en anglès.
Anima els nens a escriure i mantenir el contacte amb altres nens/alumnes d'altres països (xarxes socials, e-mail, postals…).
Sigues un bon exemple per als teus fills/es. Ells valoren i se sorprenen amb allò que TU valores i amb allò que tu et sorprenes!

Fes que l'anglès sigui DIVERTIT:

Juga en anglès. Si als nens ja els agrada jugar… Compartir temps de joc amb els pares o mares ja és el més. Si necessites idees aquí tens alguns jocs val la pena comprovar.
Llegeix en anglès. La lectura de contes és el mètode més eficaç per aprendre anglès des de petits. Per què? Doncs perquè podem interactuar amb els nens. Ells poden participar, poden assenyalar, poden veure dibuixos… Els llibres poden ser de les temàtiques que més fascinen els petits. Sabem de primera mà de famílies que han regalat un aprenentatge boníssim de l'anglès només a través de contes! En aquest bloc tens moltíssimes idees de contes amb els meus comentaris sobre el tipus d'anglès que hi treballen.
Canta en anglès. Cantar en anglès comporta molts beneficis a l'hora d'adquirir un idioma i la seva pronunciació… I raons et donem moltíssimes en un un article previ . També et proporciono alguns materials aquí.

I fins aquí! Això és un petit marc teòric i personal perquè tinguis una guia per recórrer si t'agrada reflexionar sobre l'aprenentatge de llengües estrangeres durant els primers anys de vida. Tenir tot això en compte és clau per poder proporcionar un aprenentatge significatiu de l'anglès als teus fills o alumnes. Si us interessa aquesta temàtica podeu llegir sobre els beneficis del multilingüisme en un altre article. Seguiré publicant recursos pràctics per treballar cadascun dels aspectes o activitats que hem esmentat (jocs, cançons, rimes, activitats, recursos en línia…). Ens veiem a les xarxes socials! (Facebook y Twitter). Ja saps que si et subscrius a l'inici de la pàgina rebràs tots els articles directament al teu correu electrònic.

Bibliografia sobre el tema

Si te interesa leer sobre el tema y buscar algo ligero y bien resumido, te recomendamos una serie de libros muy «reader-friendly» sobre el tema. Hemos resumido algunas de sus ideas principales en este artículo: