Who’s behind L’escola del món?

Si portes preguntant-te qui hi ha darrere aquest bloc, avui vull escriure un article una mica més personal perquè ens coneguem millor. Primer em presentaré ia compartir què és el que em va portar a crear L’escola del món. A continuació us parlaré de la meva experiència d'aprenentatge de l'anglès.

Presentant-me...

Sóc la Berta. Sóc mestra de música i Doctora en Didàctica de la Llengua Anglesa. He estudiat i viscut a l'estranger moltes vegades i m'apassiona aprendre i descobrir.

Berta Torres. L'Escola del Món

M'apassiona l'educació i el que significa aprendre. Em dedico a ensenyar anglès i Didàctica de l'Anglès a diverses universitats des del 2016. Imparteixo classes d'Anglès i de Didàctica de l'Anglès a futurs mestres i educadors; classes de Music Education a través de l'anglès i acompanyo els estudiants amb els seus Practicums de grau o els seus Treballs de Fi de Grau i de Màster. La investigació em va portar a tot això. I les meves tres grans passions, l'anglès, la música i els valors interculturals, es van ajuntar després de la tesi per crear el meu mètode d'ensenyament de l'anglès: ¡MÒVIC! . Sí. Viure a l'estranger, lluny de casa, també és una escola. La millor i la més significativa. Em vaig adonar del potencial que tenia la música com a eina o context per a l'ensenyament de l'anglès i vaig començar a informar-me, llegir articles, impartir classes a nens per posar-ho en pràctica i escriure-hi. A més, segueixo fent recerca en l'àmbit del multilingüisme, les identitats lingüístiques i CLIL Music (Content and Language Integrated Learning amb temàtiques musicals) i imparteixo formació sobre Pedagogia Crítica de l'Anglès, cosa que crec amb tota convicció (va ser el tema de la meva tesi doctoral ).

Hi havia, també, una altra cosa que m'apassionava i que no podia dur a terme: poder compartir materials, recursos, idees, inspiració i motivació amb famílies i mestres en actiu. En altres paraules, poder donar eines a la societat de forma pràctica, real i directa per convertir en realitat el que porto investigant molts anys, des que vaig començar a fer recerca a la University of Bristol amb el meu segon Màster. La investigació és necessària, però si es queda aïllada al món universitari, no ho estem fent bé. Sentia la necessitat de apropar, compartir i posar en pràctica tot allò que la investigació descobreix i difon. D'aquesta manera, els investigadors i les persones en època de formació no són les úniques que se'n poden beneficiar. Per mi, el projecte L’escola del món era una porta directa i pràctica de poder convertir en realitat tot allò que indica la recerca en mutlilingüisme i aprenentatge de llengües estrangeres.

Actualment estic començant a impartir formació pel meu compte d'una cosa que fa anys que faig a universitats: CLIL Music i Pedagogia Crítica de l'Anglès. Al terreny personal, el 2021 em vaig convertir en la mare del nen més bonic del món. Si ja em considerava una eterna aprenent abans que arribés…. ara cada dia sento que començo de 0 al costat. Quina aventura! El nostre petit està creixent en un entorn multilingüe: el seu pare li parla en francès, jo en català… i està envoltat de castellà i he començat a llegir contes en anglès de tant en tant. És preciós veure'l créixer amb aquesta maleta de tresors lingüístics!

Si vols saber una mica més sobre la meva història i les meves motivacions, ho pots fer visitant l'apartat Sobre Nosaltres 🙂 I si vols llegir una entrevista molt personal que em van fer on explico què és el que em va portar a crear aquest petit projecte online, pots llegir-la aquí. Si t'interessa saber més del que escric al món de la investigació, pots veure la meva pàgina de Acadèmia.

Zona infantil a una fàbrica de Saltaire, Yorkshire, Regne Unit.

El meu procés d'aprenentatge d'idiomes...

Hi ha moltes persones que pensen que parlar bé l'anglès equival a haver gastat molts diners a acadèmies. Potser llegint sobre el meu procés d'aprenentatge de la llengua descobriràs que la motivació personal i les ganes d'aprendre i obrir nous horitzons poden ser factors molt més poderosos que mil acadèmies d'idiomes i mil hores d'estudi amb metodologies tradicionals.

Jo mai no vaig anar a cap acadèmia d'idiomes. Tot i així, vaig rebre classes d'anglès amb una professora particular durant dos anys. Recordo també que a l'institut tenia facilitat amb l'anglès. M'agradava perquè no em semblava gaire difícil, però he d'admetre que no era conscient del perquè d'aquell idioma (creu que aquest continua sent el principal problema dels mètodes d'ensenyament de l'anglès al nostre país). Així que mai no vaig dedicar més hores de les que havia de dedicar per obtenir bones qualificacions. També recordo els campaments d'estiu en anglès, on vaig aprendre a conviure amb la llengua d'una manera lúdica, però encara no vaig poder ser conscient del “per què” de tot allò. Tot va seguir així fins que va arribar el meu primer viatge sola als 18 anys: vaig decidir anar a passar un estiu sencer a Irlanda a treballar de au pair. No tenia estalvis i vaig pensar que era una manera perfecta de treballar i aprofitar el temps alhora aprenent.

I allà ho va canviar tot.

Va ser el començament d'una curiositat interminable per descobrir el món. De fet, vaig tornar dos estius més a aquell meravellós país. Després d'Irlanda, va arribar un estiu a Toronto i un altre a Nova York, on vaig tenir l'oportunitat de fer cursos d'anglès amb una beca per a mestres del Ministeri. A hores d'ara la meva motivació per la llengua era infinita. M'apassionava tot el que tenia a veure amb aquella eina de comunicació que em connectava a totes aquelles experiències, descobriments, aprenentatges. A persones de tot el món. Mentre era a casa, vaig apuntar-me a l'escola d'idiomes, vaig fer tots els cursos, i em vaig treure el certificat Advanced i el Proficiency del British Council. No ho feia pels títols, sinó per tenir metes i objectius per assolir. Després va venir viure a Anglaterra i Indonèsia. Totes aquestes experiències em van marcar profundament. I va ser així com l'anglès es va convertir en una part de mi. Vaig fer un canvi de xip que, avui dia, com a docent, considero indispensable.

El dia del comiat: m'anava d'Indonèsia després d'haver estat ensenyant anglès a una escola durant 5 mesos.

Com que havia experimentat aquest “canvi de xip” en descobrir què em podia regalar el món a través d'aquest idioma, veia la televisió en anglès per agilitzar l'oïda. I era un peix que es mossegava la cua: al final no ho feia per l'anglès, sinó perquè veure una sèrie en versió original… no tenia color! He d'admetre que en la meva relació amb l'anglès de joveneta hi va haver una sèrie de televisió clau: la sèrie Amics. Sense adonar-me'n, mirant episodi rere episodi, estava aprenent moltíssim! Em sabia diàlegs sencers, frases típiques de cada personatge, expressions que sortien capítol rere capítol… I m'agradava tant que em vaig oblidar progressivament del fet que l'estava veient en anglès. Mantenir l'anglès es va convertir en sinònim de seguir tenint les portes obertes a totes aquelles experiències ia moltes altres de noves.

Avui dia concebo l'anglès com una eina de comunicació més amb què puc accedir a informació més enllà del meu propi context cultural i lingüístic. Però el més important per a mi és el fet de haver adquirit una visió global del món que fa relativitzar, comparar, reflexionar i tenir una perspectiva molt més completa del món, de la seva bellesa i també dels seus problemes i reptes. No hi ha una meta, no es pot aconseguir haver-ho après tot. Continuo buscant apassionadament experiències enriquidores, humanes i plenes de reptes. Cada dia. A més, ara que sóc la mare tinc una motivació encara més gran per continuar creient en tot això i per crear ambients i situacions per al meu petit plenes de descobriments i aprenentatges.

Article de Berta Torras actualitzat al març de 2023.

Un plaer haver-nos conegut una mica millor! Si vols comentar aquest post respondré individualment, m'encantaria conèixer les vostres experiències. Amb aquest petit projecte en línia pretenc facilitar formes, materials i mètodes vivencials d'ensenyament-aprenentatge de l'anglès. És indispensable que com a mestres, educadors o mares i pares ajudem les generacions futures a veure les llengües estrangeres com el que són: una porta d'accés a informació i experiències vitals. Més enllà dels títols i certificats, això és que realment importa i el que els motivarà a voler aprendre l'idioma.