Passar a l’acció

La nit abans de volar a Atenes a fer-hi un voluntariat amb persones refugiades vaig veure un documental inspirador. No he cregut mai en el destí, però hi ha moments i situacions que prenen forma de brúixola… El documental tractava de la vida de Jane Goodall. Sempre m’havia cridat l’atenció tot allò que feia referència a aquella gran persona… Però aquella història tan ben explicada i, justament aquell dia, em va esgarrapar la consciència… Aquell compromís, aquell convenciment, aquella passió pel planeta i per la bondat, aquella humanitat… Vaig pensar, també, que podia ser un recurs d’allò més poderós per treballar molts valors a escoles, instituts, i qualsevol centre educatiu. Aquí s’hi poden trobar més detalls de la pel·lícula.

Jane Goodall va crear una fundació, Roots & Shoots. La fundació té com a objectiu fer coses positives i d’impacte per les persones, els animals i/o el medi natural. A Espanya hi tenen una de les seves seus i en pots llegir més informació aquí. Val molt la pena descobrir tot el que fan!

De manera especial, hi va haver una idea de la pel·lícula que se’m va quedar gravada molt endins: “si ets una espelma, encendràs noves espelmes i podràs canviar el món“, deia un home, tot parlant de la Jane. Pensava en com de bonic sonava, allò… Però també vaig pensar que no es neix, essent una espelma… Que no és un tret que et descrigui… Perquè per fer que et descrigui has de prendre la decisió més important de totes: voler ser una espelma. És, sense cap mena de dubte, una qüestió de voluntat. Si decideixes ser una espelma, has de dedicar temps de la teva vida i molts esforços a ser-ho. Vaig marxar a Atenes pensant en aquell documental i, mentre continuo pensant en maneres d’aplicar tot allò… vaig decidir començar a passar a l’acció.

De moment, vull començar per aquí. Per aquest blog.

Aquella nit em van venir al cap moltes de les espelmes que he conegut arreu del món. Persones que estan fent coses increïbles i que mereixen ser escoltades. Persones discretes, humils, i amb tantes ganes de fer coses, de canviar el món i de fer d’aquest planeta Terra un lloc millor… Vaig pensar que la meva pàgina web podia ser un raconet per donar-los veu i fer que els seus missatges arribessin a totes aquelles persones que segueixen i llegeixen “L’escola del món”.

Vull reglar un espai d’aquest blog a persones que són entusiastes del món i de la humanitat. Vull que parlin de com el veuen i de per què estan fent el que estan fent. Et quedaràs de pedra amb les innumerables bones accions que alguns d’aquests ciutadans del món estan duent a terme… amb el seu temps, amb les seves ganes, amb el seu entusiasme i amb les seves capacitats. Granets de sorra que estan fent que el teu món, el meu i el de tots… sigui cada dia un lloc millor. Algunes d’aquestes persones seran amics íntims que he tingut la sort de conèixer voltant pel món. Altres seran persones que van arribar a la meva vida i que van marxar-ne, però no abans de fer que la meva espelma brillés més del que brillava abans de conèixer-les.

Així doncs, inicio aquesta secció del blog amb la intenció de crear una cadena invisible de bones accions arreu del món, per inspirar-nos els uns als altres a canviar, a millorar i a convertir-nos en millors persones. L’expressió “pagar per avançat“ fa referència a voler donar allò que reps. Per això van traduir la pel·lícula que portava aquest títol amb l’expressió castellana “Cadena de favores“. I així he volgut titular aquesta secció del blog. Les històries que hi llegiràs no et deixaran gens indiferent…

Hi ha tant per fer… Tant per aprendre! M’hi acompanyes?

Una de les “boxes” de SchoolBox project, la ONG amb la que vaig col·laborar a Atenes.