Entrades

Carta d’amor a New York

New York,

 

T’escric des d’un racó on fa gairebé 10 anys escrivia les meves primeres cartes d’amor. I és que, ja aleshores, em guaria, m’inspirava i ho posava tot a lloc. Avui, gairebé 8 anys més tard, volia declarar-me a tu. Llegir més

Entrevista a Francesc Balagué

 

“Crec que el viatge i l’aprenentatge estan molt relacionats sempre i quan hi hagi una mínima intenció prèvia. Podries passar anys i anys viatjant sense pràcticament aprendre, o et pots passar quinze dies viatjant i aprendre el que no has après en tot un any d’escola, d’institut o de carrera universitària, inclús de Màster o de Doctorat”

El Francesc és un viatger amb majúscules. I si no em creus, fes una ullada al seu web, Ruta Baobab… Parla molt sovint de la relació entre l’aprenentatge i els viatges. Així es va plantejar ell 16 mesos de la seva vida: com un màster vital en tota regla, un “màster” que encara ara descriu com una de les millors experiències de la seva vida. El Francesc va néixer a Bolívia per motius laborals dels seus pares, però amb només un any ja van tornar a la Llacuna. Actualment resideix a Barcelona.  És mestre d’Educació Primària, psicopedagog i Doctor en multimèdia educativa. Ha visitat uns 50 països, 22 dels quals els va poder visitar durant els 16 mesos de viatge de volta al món. Ha viscut 3 anys al Brasil i ha fet vàries estades llargues als Estats Units. Al Francesc li encanta la fotografia, viatjar, els esports a l’aire lliure, les autocaravanes i furgonetes, el mar i la muntanya.

Llegir més

Entrevista a Angie Castells

 

“Viatjar és com anar trobant peces d’un d’aquells puzzles que mai s’acaben”

 

La curiositat i les ganes d’evolucionar han portat a l’Angie Castells a viure a varis països i a fer del “viatge” una part molt important de la seva vida. L’Angie Castells viu actualment a Nova York, des d’on escriu i actualitza diàriament una magnífica pàgina web/blog, A Nueva York. Hi publica guies de viatge de la ciutat, així com rutes i curiositats de tot Estats Units. Des d’allà també segueix gestionant Más Edimburgo

L’Angie és d’un poble petit a la vora de Manresa, el Bages. Va estudiar Traducció i Interpretació, especialitzant-se en la traducció de l’anglès i del francès, però des de fa uns quants anys es dedica a escriure, el que considera que sempre ha estat la seva passió. Va viure a Escòcia durant gairebé dos anys, i ara ja en fa gairebé tres que viu als Estats Units. Gaudeix molt escrivint, llegint (gairebé sempre du un llibre o el Kindle a sobre per anar a tot arreu), passejant i descobrint llocs nous, tan si és fent excursions per la natura com per la ciutat.

Quan temps fa que vius a Nova York, Angie? Per què vas decidir anar-hi?

Fa 2 anys i 9 mesos. Vaig venir a viure aquí amb la meva parella per una oportunitat laboral que li va sorgir a ell, i perquè tots dos teníem ganes de provar l’experiència d’un nou país després d’haver viscut a Escòcia. Llegir més

Postes de sol a Porto

Porto (o Oporto) ha estat declarada la millor destinació europea per la organització “European Best Destinations”. I no m’estranya… És una escapada ideal i propera (i si t’agrada el vi… bé, aleshores és parada obligatòria!). Hi trobaràs un ambient i una barreja de brises mediterrànies i cèltiques que la converteixen en un lloc preciós per explorar i per aprendre sobre la regió i la cultura de Portugal i, en concret, de la zona del Miño. Llegir més

Cabdells de fils invisibles

Parlo sovint dels “fils invisibles”, aquells que ens mantenen connectats a altres persones i que donen forma a la persona en qui ens convertim. M’agrada la idea d’un fil que lliga una persona a una altra. Se’n creen moltes, de connexions de fils invisibles, després d’haver viscut a fora de “casa”… Aquelles filatures que ens connecten amb persones que en un raconet de món s’han convertit en una part de qui som. Ens han donat forma, ens han fet canviar, ens han redirigit… ens han fet créixer. I un dia, toca deixar-les enrere. Seguir caminant endavant. Aquella sensació de perdre, de deixar enrere… ho remou tot i fa inevitable plantejar-te mil i una coses mentre reculls maletes i deixes enrere tot allò. Llegir més

L’experiència au pair

En aquest article et parlaré de l’experiència de treballar d’ au pair a un país estranger. Si vols aprendre un idioma, aquesta opció de treball temporal a l’estranger pot ser (t’ho ben asseguro) la millor oportunitat per fer-ho. I potser si ets pare/mare t’has plantejat alguna vegada conviure amb una persona de fora perquè els teus fills petits (o no tan petits) visquin una immersió i un intercanvi cultural d’allò més enriquidor amb algú d’un altre país. Llegir més

Carta al Mahdi

Petit Mahdi,

 

La vida t’ha trencat. I només tens 5 anys.

 

La meva primera nit a casa no ha estat fàcil. Et sentia cridant “my friends!” i no podia aclucar els ulls. No podia parar de pensar en el dolç moment en què et vaig agafar en braços per dir-te adéu i vam comptar junts els ocells que sobrevolaven el camp. He de confessar-te una cosa, Mahdi. La vida t’ha trencat i tu m’has trencat a mi. Però també m’has salvat. M’has obert els ulls. Llegir més

Ayuthaya

Dedico el meu 19è dia del viatge a visitar Ayuthaya. Aquesta ciutat és l’antiga capital de Tailàndia, i el parc històric de la ciutat està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

A Ayutthaya m’hi vaig deixar la pell. I mai més ben dit. Quina calor! Però la recomano moltíssim com a centre d’operacions per visitar la zona central de Tailàndia a aquells a qui Bangkok se’ls faci massa gran. És d’allò més tranquil·la. Llegir més

Gràcies, Indonèsia

No tinc paraules. Molt i molt difícil expressar amb exactitud com em sento. Els tres últims dies a Bogor han estat meravellosos i inoblidables. Moments senzills, converses, llàgrimes i moltes paraules boniques. Moltíssimes. Paraules generoses, paraules especials i paraules carregades d’estima infinita. Tantes, que sento el cor palpitar amb moltíssima força només de recordar-ho. He conegut tantes persones precioses, aquí… I aquestes persones, aquests últims dies, m’han demostrat un torrent d’amor, d’estima i admiració envers a mi que m’ha deixat totalment abatuda. Llegir més

Emocions a flor de pell

Un bombardeig de sensacions i sentiments s’apoderen de mi aquests últims dies a Bogor. Ha començat el compte enrere. I estic nostàlgica a més no poder ser. Tinc un glop de sentiments contradictoris a la gola, que fa que cada petit moment emotiu desenllaç i en un ulls somrients però ben humitejats per l’emoció. Llegir més