Entrades

Ayuthaya

Dedico el meu 19è dia del viatge a visitar Ayuthaya. Aquesta ciutat és l’antiga capital de Tailàndia, i el parc històric de la ciutat està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

A Ayutthaya m’hi vaig deixar la pell. I mai més ben dit. Quina calor! Però la recomano moltíssim com a centre d’operacions per visitar la zona central de Tailàndia a aquells a qui Bangkok se’ls faci massa gran. És d’allò més tranquil·la. Llegir més

Gràcies, Indonèsia

No tinc paraules. Molt i molt difícil expressar amb exactitud com em sento. Els tres últims dies a Bogor han estat meravellosos i inoblidables. Moments senzills, converses, llàgrimes i moltes paraules boniques. Moltíssimes. Paraules generoses, paraules especials i paraules carregades d’estima infinita. Tantes, que sento el cor palpitar amb moltíssima força només de recordar-ho. He conegut tantes persones precioses, aquí… I aquestes persones, aquests últims dies, m’han demostrat un torrent d’amor, d’estima i admiració envers a mi que m’ha deixat totalment abatuda. Llegir més

Emocions a flor de pell

Un bombardeig de sensacions i sentiments s’apoderen de mi aquests últims dies a Bogor. Ha començat el compte enrere. I estic nostàlgica a més no poder ser. Tinc un glop de sentiments contradictoris a la gola, que fa que cada petit moment emotiu desenllaç i en un ulls somrients però ben humitejats per l’emoció. Llegir més

Un dia a l’escola

Avui també us explicaré quatre coses sobre el meu dia a dia a l’escola on treballo: Bosowana Bina Insani. Em llevo a les 5:40 del matí. Sí sí… Cada dia! Quina son que porto a sobre… Em preparo i baixo a esmorzar. M’he comprat els ingredients bàsics per fer un esmorzar occidental cada dia, ja que aquí a Indonèsia els esmorzars no són dolços com els nostres… Llegir més

El sud d’Europa i la zona de confort

El dissabte jo i la Eline ens vam trobar amb dos holandesos més per anar a de nou al Jardí Botànic de Bogor (dels pocs llocs on hi pots trobar una mica de pau en aquest caos de ciutat). Vam tenir una conversa molt interessant. Em preguntava el per què tants i tants holandesos, la gran majoria molt i molt jovenets, viatgen sols tan i tan lluny durant tant temps. Llegir més

Els dies a Bogor

El que els primers dies em feia por i em creava molta inseguretat ara ja ho entenc. Entenc on sóc i com funcionen les coses. Els carrers, tan deixats i foscos… La gent que s’hi mou, que et miren amb cares que no saps interpretar… Ara veig què puc fer i què no puc fer a Bogor. Entenc aquesta ciutat des d’una perspectiva més Indonèsia i el xoc ja no és tan gran. Llegir més

Miss Berta!

I per on començo? Rebo tanta informació, tanta novetat, tan desconcert, tan i tan de tot en un sol dia, que porto tres dies sense escriure i tinc la sensació que he d’explicar una vida sencera.

Ara, a més de ser una “bule”, sóc la Miss Berta. He començat a treballar a l’escola. Aquí tots els professors es diuen així. S’ha de ser formal, també parlant-se els uns als altres. Llegir més

…0. Xoc cultural

Xoc cultural. Gran. Enorme. Massiu! Estic immersa en uns primers dies en què m’he proposat no pensar. De debò que la sensació de passar del teu món a l’altra punta de món, on tot és completament diferent, és quelcom del tot desconcertant, confús i costa molt i molt de pair. Llegir més

3,2,1…

Ja queda menys pel dia 28! Avui he fet la maleta. Sí sí, falta encara una setmana, però he anat aprenent que quan marxes un temps fora val la pena planificar bé i no deixar-se res. També t’estalvies els nervis d’última hora que no et deixen concentrar per pensar en què et falta a la maleta i què no. Així que gairebé tot llest! Llegir més

Compte enrere…!

En aquest petit raconet d’espai virtual intentaré plasmar les experiències, aventures i aprenentatges que m’aniran donant forma durant els propers mesos a Indonèsia. Espero poder compartir així tot allò que quan tornes d’una aventura com la que m’espera, es fa tan i tan difícil de traduir amb paraules. Potser si les raciono i escric boçinets del meu dia a dia a Indonèsia em sentireu més aprop. Llegir més