Un vespre amb les mestres

Quin vespre més agradable. No acabo de treure l’entrellat dels indonesis. No sé què els passa pel cap en molts moments. Adoren els “bules”, però des d’una perspectiva molt superficial…

Un grup de 5 mestres ens van portar a mi, a l’Eline i al Cristof (el pobre Jörg segueix força malalt…) a sopar. La nit d’ahir, dijous. Nosaltres ho esperàvem amb ànsies perquè portàvem uns dies força negatius, tots plegats. Bàsicament, perquè entre setmana, al sortir de l’escola, si no hi ha cap cosa a fer, anem cap a casa i au… a esperar el dia següent. Portàvem massa dies seguits amb aquesta sensació i jo no hi estic gens acostumada. Les mestres també esperaven amb ànsies aquest sopar amb nosaltres. Un sopar amb els bules de l’escola!

Llegir més

La ciutat de la pluja

Bogor significa “ciutat de la pluja”, i ara que ha començat l’època plujosa, fa un ruixat enorme gairebé cada tarda… L’altre dia, tornant amb odjek de l’escola, en va caure una… Doncs jo a la motxilla hi portava el meu portàtil i la meva càmera de fotos! Jo abraçant tota la motxilla com si tota jo fos una closca de cargol perquè no se’m mullés res… Encara no sé com m’ho vaig fer, però me’n vaig sortir. I mira que els meus cabells semblaven una fregona acabada de capbussar en una galleda… I a l’arribar a la casa… Ai mare… Llegir més

“Golden hearts”

Tot torna a ser a lloc. Després dels dies d’angines fortes i febre, tot va tornar a ser ple de llum.  I m’he adonat d’una cosa molt important. Hi ha coses de Java que no m’agraden. Però no m’hi vull fixar, en això… Ho vull pintar del meu món. Sempre que pugui, a cada instant i amb cada conversa, vull ensenyar qui sóc i d’on vinc. Sobtarà, però d’això es tracta, no? Llegir més

Els voltants de Bandung

Tota la setmana pencant a tort i a dret. Quines ganes que tenia que arribés el cap de setmana…! Vàrem organitzar un viatge als voltants de Bandung. Al voltant d’aquesta ciutat, situada en una zona més muntanyosa, hi ha varis llocs d’interès, tot i que tot queda a més de tres hores de Bogor. No vam tenir ni temps de plantejar-nos com arribar-hi i com moure’ns-hi, ja que el pare de la meva família es va oferir per fer-nos de taxista tot el cap de setmana. A un grup de 7 persones. Llegir més

Casar-se a Java

Fa dos diumenges vaig tenir la oportunitat d’anar a dos casaments. Un després de l’altre. Ja només pel fet que ens convidin així perquè sí (no el nuvi ni la núvia, no, terceres persones!) a un dia tan especial per dues persones, a mi ja em va fer pensar… Només havent estat tres setmanes aquí he anat a un total de tres casaments. I sempre m’hi han convidat terceres persones. Llegir més

Un dia a l’escola

Avui també us explicaré quatre coses sobre el meu dia a dia a l’escola on treballo: Bosowana Bina Insani. Em llevo a les 5:40 del matí. Sí sí… Cada dia! Quina son que porto a sobre… Em preparo i baixo a esmorzar. M’he comprat els ingredients bàsics per fer un esmorzar occidental cada dia, ja que aquí a Indonèsia els esmorzars no són dolços com els nostres… Llegir més

El sud d’Europa i la zona de confort

El dissabte jo i la Eline ens vam trobar amb dos holandesos més per anar a de nou al Jardí Botànic de Bogor (dels pocs llocs on hi pots trobar una mica de pau en aquest caos de ciutat). Vam tenir una conversa molt interessant. Em preguntava el per què tants i tants holandesos, la gran majoria molt i molt jovenets, viatgen sols tan i tan lluny durant tant temps. Llegir més

Els dies a Bogor

El que els primers dies em feia por i em creava molta inseguretat ara ja ho entenc. Entenc on sóc i com funcionen les coses. Els carrers, tan deixats i foscos… La gent que s’hi mou, que et miren amb cares que no saps interpretar… Ara veig què puc fer i què no puc fer a Bogor. Entenc aquesta ciutat des d’una perspectiva més Indonèsia i el xoc ja no és tan gran. Llegir més

Miss Berta!

I per on començo? Rebo tanta informació, tanta novetat, tan desconcert, tan i tan de tot en un sol dia, que porto tres dies sense escriure i tinc la sensació que he d’explicar una vida sencera.

Ara, a més de ser una “bule”, sóc la Miss Berta. He començat a treballar a l’escola. Aquí tots els professors es diuen així. S’ha de ser formal, també parlant-se els uns als altres. Llegir més

Bule bule!!!

Resulta que sóc una “bule”. A tot arreu on vaig, em mira tothom. En un cafè, un grup de joves va fer cua per tirar-se una foto amb mi. Amb mi! Que no em coneixen de res! Ara bé, després els vols donar conversa, i a riure per sota el nas i a escapar-se. Pel barri on he estat fins ara, els nens del carrer s’escapaven de mi tot rient com bojos. Llegir més