Gràcies, Indonèsia

No tinc paraules. Molt i molt difícil expressar amb exactitud com em sento. Els tres últims dies a Bogor han estat meravellosos i inoblidables. Moments senzills, converses, llàgrimes i moltes paraules boniques. Moltíssimes. Paraules generoses, paraules especials i paraules carregades d’estima infinita. Tantes, que sento el cor palpitar amb moltíssima força només de recordar-ho. He conegut tantes persones precioses, aquí… I aquestes persones, aquests últims dies, m’han demostrat un torrent d’amor, d’estima i admiració envers a mi que m’ha deixat totalment abatuda. Llegir més

Emocions a flor de pell

Un bombardeig de sensacions i sentiments s’apoderen de mi aquests últims dies a Bogor. Ha començat el compte enrere. I estic nostàlgica a més no poder ser. Tinc un glop de sentiments contradictoris a la gola, que fa que cada petit moment emotiu desenllaç i en un ulls somrients però ben humitejats per l’emoció. Llegir més

Últims dies a Bogor

Vaig revolucionada, últimament. Tinc com un glop d’alegria, de nostàlgia i d’emocions constants dins meu. Per saber que estic vivint les meves últimes setmanes a Bogor. A aquest racó de planeta que m’ha ensenyat tantíssim i de tantes coses.

Divendres passat, al vespre, jo i la Sophie van decidir, per variar, anar al centre comercial de Botani Square per passar la tarda i fer-hi alguna cosa. Llegir més

Dies a Makassar (1)

DIMECRES.

M’he llevat a les dues de la matinada. Taxi cap a l’estació de busos de Bogor. Bus cap a l’aeroport de Jakarta. El vol surt a les 6 del matí. Volo amb AirAsia, una de les companyies aèries de baix cost a Indonèsia. Algunes mestres em diuen enfadades que l’empresa Bosowa es podria permetre assegurar una mica el tret comprant-me un bitllet amb una companyia més segura, però tot sigui estalviar diners per ells… El Mr Yossa al final no m’acompanya. Em deixa més tranquil·la, tot i que s’ha convertit en un bon amic. M’explica per whatsapp cada detall perquè no em despisti gens a l’aeroport. A l’avió em mig adormo… Llegir més

Dies a Makassar (2)

DISSABTE.

Em llevo a les 6 del matí. Al baixar a esmorzar a l’hotel, torno a tenir un moment d’aquells en què m’he de contenir l’emoció. Esmorzar occidental! Torradetes i cafè amb llet? No m’ho puc creure. M’assec amb un somriure d’orella a orella davant la finestra, per observar el carrer destartalat. I perquè veig mil ulls clavats en mi i els vull evitar. Poso mantega a la torrada…ai… Tinc un parell d’ulls observant-me a tres pams màxim de distància. Ignora’l, Berta. Concentra’t en la torrada. “Miss”. La torrada, Berta… La torrada. “Miss Miss”. La torrada…! “Miss where do you come from” (amb actitud de mofa). Pffff…. Quin pal! Au, ets a Indonèsia, Berta! Ho havies oblidat? Manejo la conversa com puc , però tot i dir-los directament i amb bona educació “si no us fa res acabaré d’esmorzar tranquil·lament”, per una orella els entra i per l’altra els surt. M’empasso les torrades ràpid i corrents. Riures entre ells poc respectuosos. Arriba el Mr Nasrum. Avui toca… Busseig!!! Llegir més

Aprenent a aprendre i a ensenyar

 

A l’escola tot rutlla com sempre. Estic contenta de com està anant tot plegat. He notat un canvi molt i molt gran amb l’actitud dels nens i nenes de l’escola. Quan vaig arribar eren tots tan tímids… Els més petits va ser qüestió de pocs dies. Em van conèixer i ja està, ens vam agafar molta estima i la veritat és que gaudeixo moltíssim compartint estones amb tots ells.   Llegir més

El sud de Sumatra i el Ratja

Aquí passen tantes coses cada dia que quan m’assec a l’ordinador preparada per escriure al blog, una bombardeig de records, sentiments i impressions venen a mi i no em deixen pensar amb claredat en tot el que estic aprenent i vivint. Quan hi penso, no tinc clar si tinc la sensació que fa dos dies que vaig arribar o si fa dos anys sencers… Llegir més

Cap de setmana a Banjarmasin

A mig matí de divendres sortim de Bogor. Tinc la maleta apunt i tot llest per passar un cap de setmana a Banjarmasin. Banjarmasin és la ciutat principal de la illa de Kalimantan, una altra de les illes d’Indonèsia. El dimecres la Miss Ana m’havia demanat si m’anava bé acompanyar-los, ja que el director de l’escola on treballo també dirigeix una escola islàmica d’allà. Tot pagat. La Miss Ana hi ha de presentar com es pot implementar el currículum internacional de Cambridge. Jo hauré de presentar a vàries classes el sistema educatiu espanyol, així com també la meva cultura i informació general d’Espanya i d’Europa. Allà també ho volen fer. Els nens viuen a l’escola, ja que és una “boarding school”.

 Llegir més

Un dia a Jakarta

Després de la negativitat dels últims dies vaig estar pensant… I en aquest cas vull pensar que he tingut una mica de mala sort amb segons quines persones em rodegen aquí… Amb els “jefes” que han decidit portar “bules” aquí i que l’última cosa que tenen en ment és l’educació dels nens i nenes d’aquesta escola. Però també he conegut gent que són grans persones, que continuen fent vida normal, encara que hi hagi una “bule” a les seves vides… I no saben pas com ho agraeixo. Els observo, n’aprenc i descobreixo la vida de la gent de Java a través seu. Sempre em quedaré amb el record d’aquest segon grup de persones.

 

Fa ja dos caps de setmana vaig anar un dia a Jakarta. Llegir més

Eid al-Adha

Era el dia de Eid al-Adha (Festa del Sacrifici). Havia sentit molt a parlar d’aquest dia tan i tan important pels musulmans. És festa de l’escola, així que tinc el dia lliure. A l’escola em conviden a veure el ritual i la cerimònia. Ja fa un parell de dies que a banda i banda de les carreteres de Bogor hi ha moltíssimes cabres i vaques… Les estan preparant pel gran dia. L’Alcorà diu que al matar-los, a aquests animals els fan feliços, perquè fan un gran favor als humans. Bé, llegiu la explicació amb més detall aquí. Després de matar-los seguint el ritual preestablert, tothom menja la carn que se n’ha extret. És un dia de molta felicitat pels musulmans i molt familiar. Tothom es troba a casa dels familiars o, en llocs com a la meva escola, els mestres (homes) tots treballen junts per cuinar un gran dinar. I tots i cada un d’ells s’endú carn per donar als pobres. Llegir més