L’aniversari de MOVIC

MOVIC celebra els seus primers mesos de vida! Els seus primers tres mesos! I és que l’estiu passat, quan L’escola del món ja havia fet les seves primeres passes,  sabia que començaria a dissenyar els meus propis tallers educatius d’anglès… I després de pencar-hi de valent durant les vacances, a l’octubre tot va començar a rodar.

Què és MOVIC?

El projecte L’escola del món va néixer amb la convicció i la passió de creure que el món és la millor escola. Considero que l’educació ha de ser cada vegada més transversal, més integradora i més humana. Estic convençuda que tot allò que ens envolta pot ser el nostre mestre, però considero que com a societat hem de fer un canvi de consciència molt gran per adonar-nos-en. En un món com el nostre, els valors interculturals, el multilingüisme, la curiositat i les ganes de veure (i viure!) aquest món, són indispensables. Hi va tenir un paper molt important la meva tesi doctoral, que tractava dels canvis identitaris d’un grup de mestres que començaven a convertir l’anglès en una part de la seva persona. I sí, va ser apassionant, però també esgotador i un dels reptes més descomunals que he encarat mai fins ara. Tan descomunal que, al finalitzar el doctorat, va venir l’abisme. Un abisme acompanyat de molta convicció i claredat mental. Volia convertir tot allò après en coneixement accessible per la societat i així, pas a pas, anar contribuint a construir una societat més respectuosa, oberta de ment, curiosa i tolerant.

 

Movic English Music

I així va ser. Mentre li anava donant forma a aquest projecte tan personal, la idea de fer tallers vivencials per a infants ja feia temps que em rondava pel cap. Ajuntar la música i l’anglès…  Dues eines de vida que m’han convertit en qui sóc i que motiven cada petita acció i decisió que prenc! Sonava creatiu, sonava divertit, sonava apassionant… sonava tan meu! I m’hi vaig llençar de cap. A més a més, a última hora s’hi van sumar la ioga i el mindfulness… Van arribar a la meva vida, precisament, a causa del doctorat. Que senzill que hauria de ser sentir que tenim la capacitat de respirar i de viure el present… Però per desgràcia són aprenentatges que hem hagut d’etiquetar durant les últimes dècades, ja que entre tots hem anat construint una societat cada cop més estressada, neguitosa i enfocada en futurs incerts i inaccessibles. I així va ser com la ioga i el mindfulnness van pujar al tren de MOVIC, també gràcies a un curs preciós de Yomu que vaig realitzar el juny passat.

 

El “per què” de MOVIC

 

I aquí em trobo. Fent “màrqueting” (quina paraula tan lletja!) del que alguns anomenarien producte. Però jo no ho sento GENS així. Sempre havia sentit que quan fas el que t’agrada tens la sensació que no treballes. I pensava…”home, entre poc i massa!”. I resulta que ara ho visc!!! I és que tinc la sensació que, amb L’escola del món, no treballo. I us puc ben assegurar que hi passo hores… Preparant sessions MOVIC; escrivint, pensant, buscant idees i recursos… Però és que el que faig m’omple, m’apassiona… i em defineix! Esborrar la barrera entre allò personal i allò professional, després de 4 anys duríssims de doctorat, us ben prometo que és un luxe. Fer el que SÓC i compartir-ho amb persones de totes les edats m’està regalant moments, converses i idees reveladores i impagables. Mentre intento donar forma i fer tirar endavant L’escola del món, exerceixo de professora universitària a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Manresa i la Universitat Internacional de Catalunya (aquí pots llegir una mica més de mi i de la meva formació). En aquests tres centres estic en contacte amb estudiants d’Educació Primària que enriqueixen cada dia com sento i visc l’educació.

Entro a l’aula on faig MOVIC. Preparo les coses. Ho tinc tot apunt? La música, el CD, les cintes de colors, els altaveus, els instruments, el mocador de la relaxació, l’aigua de la pau… Molts anys de formació… I molta il·lusió. Sí. Llestos. Quan entren els nens em transformo. I és que em converteixo en una nena. Una nena que ha après moltíssim d’aquest món meravellós que ens envolta, que ens nodreix, que ens regala aprenentatges, vivències, músiques i amistats… No oblido en cap moment tot el que he après formalment, però també deixo fluir sense cap por tot el que la vida m’ha ensenyat.

 

I és que al cap i a la fi… ens movem per aquesta vida sent, sentint, compartint… I aquestes són les nostres eines. Les eines que ens permeten relacionar-nos amb les altres persones (les d’aquí i les d’allà), la natura i els animals. Les eines que ens permeten seguir trobant eines.

 

Gràcies per ser-hi i gràcies per creure-hi. De manera molt especial (i amb moltíssima estima), gràcies als nens i nenes que han viscut amb mi MOVIC durant aquests primers mesos de vida del programa.

 

Berta

 

 

 

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *