Quan el món vagi al revés, i comencem a alliçonar sobre l’amabilitat

amabilitat

Dies durs. Molt durs. Després de l’obsessió compulsiva d’estar constantment connectada al món virtual per informar-me de què passava a cada instant del dia, quines novetats sorgien, quins canvis podien convertir-se en fets clau per tot el que ha de venir… Després de tot això, silenci. Xxxxxt…

SILENCI.

Miro al meu voltant, i busco amabilitat. Observo quines persones del meu dia a dia tenen el poder de canviar les coses, amb les seves petites accions, les seves actituds i seu tarannà de caminar per aquest món convuls i frenètic.

 

Es pot aprendre molt de les persones que no són amables. Es pot aprendre d’elles i de nosaltres mateixos. Les interaccions amb algunes d’aquestes poden esdevenir un repte enorme, però també podem convertir aquestes interaccions en lliçons sobre l’amabilitat. Perquè ser amable vol dir ser compassiu i entendre què no s’ha de fer. Què generen, les actituds abruptes i irrespectuoses dins nostre? Com ens fan sentir? Quins sentiments i emocions afloren dins nostre? Busco sovint al meu voltant persones desconegudes, models a seguir que per a mi siguin exemples, exemples de saber fer, d’amabilitat, de dolçor i de fortalesa moral… També ho faig amb els amics i els coneguts.. què puc aprendre de cada un d’ells/es?

 

Però massa poc sovint em trobo amb situacions que descaradament t’obren els ulls i et fan entendre. Les protagonistes d’aquestes situacions són aquelles persones que, en un dia normal i corrent i com qui no vol la cosa, canvien com et sents amb el gest més senzill i, a la vegada, el més poderós. Perquè veus intencionalitat en cada petit gest, paraula i actitud que et dediquen. Aquesta intencionalitat, aquest “voler ser amable”, aquest creure en l’amabilitat com a poder transformador de les societats, em descol·loca i em deixa bocabadada. I miro dins meu una nit qualsevol abans d’anar a dormir i em pregunto si aquella noia que sóc en aquell precís instant reflecteix la millor versió del que tinc dins. Aquest pensament és el que intento que inundi la meva ment quan em fan falta petits canvis d’actitud i de percepcions per aconseguir aquesta versió de mi que vull fer sòlida. Altres vegades veig el meu “aquí i ara” tan d’acord amb el que hi ha a dins, que el sol fet d’adonar-me’n fa que respongui a l’entorn, a les situacions i a les persones amb tanta bondat que no puc evitar sentir radiar pur amor dins meu.

 

Aquests dies ha passat de tot. I he vist actituds que m’han fet pensar molt en el rol de l’amabilitat com el motor indispensable del canvi.

 

No sé si us ha passat mai. Tens un dia gris, portes preocupacions de la feina a sobre i, inesperadament, al bell mig d’una acció d’allò més quotidiana com pot ser demanar un cafè, la persona que te’l serveix et capgira el dia de dalt a baix. Et pot preguntar, com qui no vol la cosa, “com ha anat el dia?”. I tu, després del teu “bé” apàtic i pansit, no esperes res més que el cafè que et consolarà el paladar durant l’estona que esperes que et pugui reconciliar amb el món. Però resulta que el cambrer que et serveix el cafè deixa de fer el que estava fent, et mira als ulls i et trenca esquemes. Et demana sobre el teu dia i t’escolta amb interès i amb un somriure amable. Et regala una galeta i et desitja que el cafè et curi de tot. Res. Gestos simples, però intencionalment amables.

 

En aquell moment t’adones que la sinceritat del seu saber fer t’ha canviat el dia. Ha canviat com veus les coses i com, des d’aquell instant, respondràs a tot el que vingui. Un recordatori poderosíssim del fet que la nostra actitud pel món IMPORTA a les persones amb qui ens trobem. I et regala el poder seguir amb el teu dia amb aquella pau que ho inunda tot quan tot torna a ser a lloc.

 

Podem ser conscients de tot plegat, però podem fer-hi encara més: podem actuar. Poder entendre que posar intenció en cada acció pot ser el motor del canvi que necessitem com a societat. Una societat híper-connectada, en què ens informen a l’instant del que passa a nivell internacional. Una realitat que no serveix d’absolutament res si no ens adonem del fet que som nosaltres i només nosaltres com a individus qui tenim el poder del canvi.

 

Mira què tens al voltant. Violència? Males paraules? Falta de respecte? Hi ha molts gots mig buits en aquest món. Ofereix el teu got mig ple i eclipsa la seva buidor amb amabilitat i respecte.

 

Respira. Observa. Aprèn. Desaprèn. Imita i interioritza. Desprèn amabilitat. Connecta. I evoluciona.

 

P.S. Ai, si no fos per la tendresa…

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *