Turista o aprenent del món?

turista o aprenent

Ets turista o  aprenent del món? Hi ha tantes maneres de “viatjar” com persones existeixen, no…?

 

Vivim immersos en la societat de l’ara i aquí. Se’ns ha permès somiar però la superficialitat amb la què ho vivim tot fa que només somiem a curt termini. No gaudim del present i només projectem  un futur que mai arriba, i és que quan es converteix en present deixa de ser interessant. Quina gran contradicció, no…?

Això ha passat també amb la idea de “veure món”.

 

No m’agrada “fer turisme”. És cansat i, per molt que s’intenti evitar, és una mica agobiant. Tens un temps limitat per visitar un raconet de món on no saps si tornaràs. Això fa inevitable voler veure un seguit de monuments, museus, edificis, parcs… i voler-los veure tots! És normal. És difícil evitar aquesta sensació i aquesta manera de viure el viatge si només disposem d’uns quants dies per descobrir un raconet de món. Però ho podem viure d’una altra manera si entenem el “viatge” des d’una altra perspectiva… Jo fa temps que ho vaig aprendre, i ara, quan planejo escapades de curta durada per veure món ho faig amb una filosofia molt meva i molt “slow”. 

 

“Ser turista” és cansat i, pel meu gust, poc autèntic… Precisament per això, quan no tinc altra opció que convertir-me en una turista més, primo qualitat per sobre de quantitat. La qualitat, en tots els àmbits, sempre anirà en primer lloc. La quantitat, en tots els àmbits, no m’interessa. Gens ni mica.

 

Viatjar, últimament, s’ha convertit en un dels molts llistats a acomplir que la nostra societat “fast food” incrusta a les nostres ments i, mentre ho fa, fa desaparèixer el per què de tot plegat. El mapa mundial s’ha convertit en d’aquells mapes on pots rascar-ne parts per així anar sumant “ticks” a la teva llista de “llocs visitats”. Massa sovint crec que ens estem perdent. Ens perdem i no sabem tot el que ens perdem. Viatjar s’ha convertit en un hobby més, i ens oblidem que massa sovint no va necessàriament lligat als valors que, com a humans, volem nudrir i treballar. Podem viatjar tot fent un voluntariat. Podem viatjar tot perseguint aprendre sobre el món de la música. Podem viatjar tot fent esport i gaudint de la natura. Podem aprofitar el fet d’estar trepitjant una nova ciutat o país per llegir sobre aquell lloc i aprendre sobre la seva història, o llegir novel·les basades en aquell lloc… Podem decidir anar a un lloc perquè és un lloc de gran rellevància per algun dels nostres interessos (l’àmbit en el qual ens estem formant, un hobby que ens apassiona…). Nudrint i desenvolupant els nostres propis valors i interessos personals.

 

Per això sempre he intentat veure món d’altres maneres. I n’hi ha moltes, de maneresTreballar a fora una temporada, fer un voluntariat sobre quelcom que et neguitegi, estudiar a l’estranger (ja sigui un curs, ja sigui un curs d’idiomes)… Aquestes maneres de veure món tenen un per què i, personalment, per a mi prenent molt més sentit.

 

I si tens el luxe de dedicar una llarga temporada a veure món, amb calma, poca a poc i amb qualitat… aprofita-ho al màxim i absorveix, nudreix-te…  i converteix el món que et rodeja en la teva escola 🙂 Dedicar una temporada, un any, uns mesos… a descobrir món (i a descobrir-te) és un dels millors aprenentatges que aquesta vida et té preparats… 

 

“Travel is the only thing you buy that makes you richer”

 

flor_porto

0 Respostes

T'agradaria deixar un comentari?

Uneix-te a la conversa...
Digues la teva!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *