A Vientiane, com a casa

Laos dancing sunset

Arribem a Vientiane des de Luang Prabang i ens hi espera la Yuko, una gran amiga japonesa amb qui vaig compartir mil i una aventures durant el temps que vaig viure a Bristol. Ara ella viu a Vientiane, així que ens espera allotjament gratis i aquella sensació de tenir un raconet una mica teu en un lloc completament desconegut.

A Vientiane hi visitem el conegut ’”arc de triomf” de la ciutat. Aquest arc de triomf, anomenat, Patuxai (que significa “porta victòria”) encapçala una de les avingudes més grans de la ciutat, i va ser construïda en memòria dels caiguts durant la guerra de la independència de Laos contra França. Val la pena pujar-hi per 3000 kip (0,30 euros) per poder gaudir d’unes bones vistes de tota la ciutat.

Patuxai Vientiane

patuxai_laos

A la zona del centre es pot passar una bona estona observant la immensitat del riu Mekong i perdent-se entre la gentada dels mercats de carrer…. Fem una cervesa a un bar que queda força enlairat i des d’on hi ha unes vistes del riu espectaculars. Des d’aquest lloc deixem passar night market Vientianelentament el temps i gaudim amb calma de la posta de sol. Decidim passar la nit sopant al pis de la Yuko, que ens prepara menjar japonès, i passem l’estona fent-la petar i rient pels descosits. Ben curiosa, la sensació de sentir-te com a casa a un raconet de món tan i tan diferent i llunyà… I així és com m’acabo sentint ben meu aquell piset de Vientiane.

També visitem el Phra Tat Luang, el gran temple daurat. Tot i la calor, és d’allò més imponent i ens regala una pau que costa de descriure. Hi ha tants temples en aquest país….però tot això jo no em canso d’impregnar-me de cada un d’ells. Aquest, a més, és realment especial. Just al costat d’aquest gran temple, n’hi ha un altre de més petit, el Wat Si Saket, on hi ha una gran estàtua d’un buda reclinat.

Pha That Luang

Pha That Luang

temple Vientiane

Wat Si Saket

Dediquem una tarda a visitar el Museu Nacional de Vientiane. Crec que no havia visitat mai un museu tan humil…. Es veia tan clarament que no tenen gens de recursos, en aquest país… Fins i tot explicaven que estaven treballant en les traduccions a l’anglès i en un àudio-guia en altres llengües. Hi aprenc moltíssim sobre les desgràcies que el país ha hagut de viure i la colonització de França…

Després del museu, gaudim de nou lentament de la posta de sol al costat del riu Mekong mentre una multitud de gent fa aeròbic amb molta marxa (hi havia un gos i tot!) seguint a dues monitores. Surrealista. Només a Àsia, que diuen….!

Laos dancing sunset

Laos dancing sunset

Marxem de Vientiane agafant un autobús. Em quedo parada de la senzillesa de l’estació d’autobusos. Laos és pobre i es nota arreu, les infraestructures són precàries… Agafem un bus que ens ha de dur a Udon Thani, al nord de Tailàndia, una de les ciutats més grans del nord-est de Tailàndia. Això vol dir que deixem enrere Laos. El bus creuarà la frontera. Després de dues parades per temes burocràtics, reflexiono… Un munt de gent de Laos fa aquest trajecte molt sovint els caps de setmana per poder anar a un gran centre comercial de Udon Thani, ja que en tot Vientiane (i en tot Laos) no n’hi ha cap. Ni cap supermercat, tampoc. És curiós veure com, al creuar la frontera, el conductor del bus ha de deixar de conduir pel carril dret i ha de conduir pel carril esquerre quan entra a Tailàndia!

Laos és la gran oblidada del sud-est asiàtic, i també un dels països més pobres del món. Tot i així, la globalització ja hi ha començat a fer-hi de les seves i arreu hi pots veure l’etern contrast entre allò local i allò global.

Vientiane és la capital, però tot i la deixadesa (deguda a la falta de recursos del país), se’m presenta com una “gran capital” força tranquil·la. Viu i deixa viure al costat del riu Mekong, el riu més gran del sud-est asiàtic, i la vida passa lentament enmig de les seves llargues i amples carreteres. Enmig de tot això, molts cafès d’aire francès (fruit de la influencia colonial) s’hi volen anar obrint pas. La modernitat també es deixa veure al costat del riu Mekong, on grans grups de locals practiquen aeròbic cada dia mentre cau el sol.

Vientiane va a pas lent. Sembla que no hi passi res, però hi passen moltes coses. Al cap i a la fi, és la capital de la preciosa i única Laos.

He de reconèixer que, després de l’impacte negatiu que creen molts costums d’aquestes grans ciutats asiàtiques, de Vientiane em quedo amb la màgia d’anar dins d’un tuk tuk, el saber parar un munt de cotxes i motos al bell mig d’una carretera (bé, Indonèsia era un repte 1000 cops més gran, amb això…!), i aquells colors tan i tan estranys que em recorden que sóc enmig d’una bogeria caòtica que guarda tresors que només es poden veure i percebre si hi passes uns dies amb calma i et converteixes, ocasionalment, en una ànima més d’aquesta ciutat.

 

sucs fruita Laos green juices fruita Laos Vientiane
nena child Laos temple Vientiane Patuxai Vientiane

vistes Patuxai

Wat Si Saket

0 Respostes

T'agradaria deixar un comentari?

Uneix-te a la conversa...
Digues la teva!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *