Bangkok

Tailàndia sempre havia estat un país que sabia que visitaria algun dia. Sabia que requeriria molta preparació prèvia i molts malabarismes a l’hora de pensar bé una ruta, ja que s’ha convertit en un destí excessivament turístic. I segueixo tenint la mateixa idea ficada al cap, ja que la meva primera visita a aquest país va ser del tot improvisada i poc planificada. Així que Tailàndia, tot i haver-hi estat, considero que encara la tinc pendent… Hi ha tant per veure!

El viatge a Tailàndia i Laos va ser gairebé un cop de cap sense pensar. Sabia que volia fer un viatge a algun lloc molt i molt diferent, aprendre, nodrir-me de la diferència i desconnectar del tot mentre encarava la fase final de la tesi doctoral. I una molt bona amiga japonesa m’ho va posar tot molt fàcil… Ella viu a Laos i va viure dos anys a Tailàndia. Ens proposava a mi i a una amiga comuna italiana, de fer un retrobament de tot un mes tot descobrint els dos països i posant-nos al dia. Així que així va ser. La ruta la vam haver d’adaptar força als horaris de la seva feina i a altres factors, però va acabar sent un viatge fascinant.

A Bangkok hi vam després de passar tota la nit a l’avió i sense haver pogut dormir gens. Va ser curiós tornar a ser a Àsia… Tenia flaixos constants de la meva vida a Indonèsia… Tot em recordava a aquells gairebé 5 mesos que vaig passar a aquell meravellós país: el caos, els carrers, el menjar… I les olors. Aquelles olors de calor, pol·lució, menjar de carrer i fum de les paradetes que el cuinen a cada cantonada. Tot barrejat. Tan autèntic… 

El primer que vàrem fer va ser anar a un cafè que resulta ser força famós a Bangkok: Mango Tango.  Provo per primera vegada el famós “mango with sticky rice”. Es converteix en les meves postres preferides al llarg del viatge! Estem tan rebentades que l’amiga japonesa ens fa una proposta: un massatge de peus!!! I carai amb els massatges a Tailàndia… Jo que no me n’havia fet ni un de sol mai de la vida… Aquell massatge de peus es converteix en el primer d’uns quants!!! Gairebé m’adormo i em desperto que no sé ni on sóc.

El segon dia el dediquem a visitar Bangkok. Ens esperen el Wat Arun i el Wat Pho (on hi ha el famós buda reclinat), dos temples budistes impressionants. Gaudiexo com una nena, de veure que recupero després d’una època dura, aquella passió per cada minut de vida que ens regalen els viatges. Ara bé… la calor es converteix en tot un repte! Si viatges a Tailàndia… l’agost no és l’època més idònia. La zona dels voltants del riu Chao Praya té varis raconets des d’on es poden trobar vistes ben maques del riu i dels temples de Bangkok.

wat_arun_detail

Wat Arun

bangkok_thailand

Wat Arun

temple_thailand

Wat Pho

wat_pho

bangkok_tailandia

Wat Pho

wat_pho_bangkok_thailand

Buda reclinat (Wat Pho)

Fem un volt pels mercats una bona estona. Mirant, observant… Aprenent. Núvols negres s’aproximen, així que compartim entre les tres un tuk tuk … Mentre observem els carrers menys turístics, que resulta d’allò més interessant, el conductor no para d’accelerar. Vol evitar el que finalment no pot evitar. Cau el diluvi universal sobre nostre!!! Ja no recordava aquella sensació de quedar empapada al 100% d’aigua tropical! L’atac de riure de les tres al veure’ns en una situació tan còmica és dels moments del viatge que recordo amb més estima.

Passem el vespre posant-nos al dia a un dels grans edificis altíssims de la ciutat des d’on es poden veure postes de sol espectaculars: Skybar in Marriott. Des d’allà… Conversa, rialles, calma… i una posta de sol màgica. No he col·leccionat mai res… Però si pogués… Col·leccionaria postes de sol 🙂

bangkok_skyline

Després de tot això… Arriba Ko Samet, Laos (Vientiane i Luang Prabang) i el nord de Tailàndia. A Bangkok hi torno a espetegar de nou després de visitar Chiang Mai.

Arribo a Bangkok al vespre. És una sensació curiosa la d’estar completament sola a una ciutat com Bangkok. I per mi… que em descric plenament com a “noia de camp”, encara més…  He deixat enrere la “tranquil·la” Chiang Mai (el concepte “tranquil·la” al sud-est asiàtic el sabreu desxifrar només els que hi hagueu estat…!) i aterrar a la gran jungla de paviment que és Bangkok… Entenc per què és considerada la capital del sud-est asiàtic… Em va rebre amb un embús de trànsit monumental. Vaig sortir a “passejar” per l’avinguda Sukhumvit per buscar algun lloc per sopar. Calor tropical i ambient carregat. De persones, d’humitat, de pol·lució, de menjar de carrer…. Sóc a l’Àsia!!!  I cada petit detall que m’arriba a través dels 5 sentits m’ho recorda. Ho absorbeixo com l’aprenent que em considero…

Dedico un matí sencer a visitar el Gran Palace. Tot i ser car, val la pena. Per arribar-hi, agafo el BTS, baixo a Siam i empalmo fins el Sapha Taksin Pier. Allà agafo el ferri fins el Gran Palace. Espectacular és poc… detall_grand_palace_thailandSi viatges a Tailàndia sentiràs de ple el símptoma “empatx de temples”, però és impossible no gaudir-los de tanta bellesa i història que desprenen. Al Gran Palace s’hi amaga el famós Buda Esmeralda, del qual no es poden tirar fotografies. En teoria no es poden fotografiar mai les imatges de Buda… ni vendre res amb la seva forma (això t’ho recorden amb anuncis televisius a les pantalles gegants dels aeroports!).

bangkok_grand_palace

temple_tailandia_bangkok

thailand_bangkok_grand_palace

M’acomiado de Bangkok i de Tailàndia acompanyada de la Yuko i d’un gran amic de Singapour que vola expressament a la capital del país per tal que ens puguem retrobar. Vam estudiar junts a Bristol i el retrobament és realment emocionant! Gaudim d’una posta de sol espectacular des d’un edifici altíssim mentre la fem petar i ens prometem moltíssimes més retrobades a moltíssims més racons del món 🙂

sunset_bangkok

detail_temple_bangkok

grand_palace_detall

 

 

 

0 Respostes

T'agradaria deixar un comentari?

Uneix-te a la conversa...
Digues la teva!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *