Eid al-Adha

Era el dia de Eid al-Adha (Festa del Sacrifici). Havia sentit molt a parlar d’aquest dia tan i tan important pels musulmans. És festa de l’escola, així que tinc el dia lliure. A l’escola em conviden a veure el ritual i la cerimònia. Ja fa un parell de dies que a banda i banda de les carreteres de Bogor hi ha moltíssimes cabres i vaques… Les estan preparant pel gran dia. L’Alcorà diu que al matar-los, a aquests animals els fan feliços, perquè fan un gran favor als humans. Bé, llegiu la explicació amb més detall aquí. Després de matar-los seguint el ritual preestablert, tothom menja la carn que se n’ha extret. És un dia de molta felicitat pels musulmans i molt familiar. Tothom es troba a casa dels familiars o, en llocs com a la meva escola, els mestres (homes) tots treballen junts per cuinar un gran dinar. I tots i cada un d’ells s’endú carn per donar als pobres.
vaca sacrifici

A les 10 del matí ja era a l’escola. Ja havien matat a la gran majora dels animals. Per sort meva, no he vist com mataven a cap cabra… Perquè més d’una persona m’ha explicat que, després d’haver-ne vist matar una, no ho han pogut veure mai més. Resulta que les cabres ploren. El primer com que ho vaig sentir vaig pensar que era una manera d’explicar-se de la Felia, la filla gran de la família amb qui visc. Però no. Moltes persones m’han explicat que, literalment, ploren. De por i de desesperació. Només arribar he vist una estesa de carn i de trossos d’animals… I no m’he pogut escapar de cap manera de veure com mataven tres vaques. Sabia com em sentiria. Perquè sé com sóc amb els animals. Quan en veig patir a un em fa mal tot. Però tot. Però avui em volia fer la valenta. Creia que, estant a Indonèsia en un dia tan i tan important per ells, havia de veure-ho sí o sí.

Java sacrifici

M’hi he presentat amb la càmera i tot. Volia fer-ho el màxim de “neutre” possible… I no he pogut. Feia estona que em mirava la vaca que tocava matar… Li mirava els ulls. Lligada a un arbre. Observant les restes dels animals que estaven trinxant a trossos… I al cap d’uns instants ja li tocava a ella. Veure com la lliguen per totes les extremitats, tothom tivant amb força per tots cantons perquè acabi estirada a terra, amb el coll ben tensat lligat a l’arbre només ha estat el principi… Com cridava… M’he quedat callada des del primer instant. No podia parlar. Alguns mestres em cridaven, “Berta Berta, aquí aquí tiraràs fotos millors!”.

vaca sacrifici Java

Me’ls mirava i, sense poder pronunciar ni una paraula, perquè tenia un nus enorme a la gola que no em deixava parlar, els feia que “no” amb el cap. Crec que la meva mirada ho deia tot. Així que pocs d’ells han insistit. Només alguns poc respectuosos amb com jo ho devia viure feien bromes amb la sang… Una persona “experta” entre els assistents s’acosta a la vaca amb un ganivet enorme. Tothom l’està tivant per tots cantons. I mentre recita alguns versos de l’Alcorà, comença a tallar el coll de la vaca. Ben a poc a poc. Es veu que s’ha de fer a poc a poc, perquè ho diu l’Alcorà… En tinc moltes fotografies però prefereixo no posar-les aquí. M’ho he passat molt malament. Intentava pensar, observar, treure conclusions, desfeia conclusions, tornava a pensar, a entendre… Però la manera que tinc de viure la meva relació amb els animals m’ho ha posat molt i molt difícil. M’ho he passat, literalment, fatalíssim. He vist, però, una celebració molt i molt important per tots els musulmans del món.

Després d’allò, la Miss Femi m’ha acompanyat a casa dels seus avis. Quin barri tan i tan humil… I només baixar del cotxe tothom em mirava… I sents “bule bule”… Ha estat molt interessant conèixer una família de classe mitjana-baixa. Es poden permetre comprar una vaca, matar-la i donar les restes als pobres. Així m’ho han dit ells. Però la casa era un racó tan petit! I després de fer-me mirar com mataven una altra vaca, m’han convidat a menjar amb tots ells. He menjat poquíssim, avui…

tradició Java família

sacrifici Java Berta

Ha estat un dia molt interessant però molt intents... Espero que la Miss Femi tingui raó amb el que m’ha dit, i aquests animalons estiguin pujant al cel amb ales d’àngels… Sona cursi, però quan m’ho ha dit així m’ha agradat.

àpat família Java Berta Torras

 

nens sacrifici Berta Java nens sacrifici Berta Java

0 Respostes

T'agradaria deixar un comentari?

Uneix-te a la conversa...
Digues la teva!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *