La ciutat de la pluja

nenes escola indonesia Berta Torras

Bogor significa “ciutat de la pluja”, i ara que ha començat l’època plujosa, fa un ruixat enorme gairebé cada tarda… L’altre dia, tornant amb odjek de l’escola, en va caure una… Doncs jo a la motxilla hi portava el meu portàtil i la meva càmera de fotos! Jo abraçant tota la motxilla com si tota jo fos una closca de cargol perquè no se’m mullés res… Encara no sé com m’ho vaig fer, però me’n vaig sortir. I mira que els meus cabells semblaven una fregona acabada de capbussar en una galleda… I a l’arribar a la casa… Ai mare… Estava tot inundat. Els dos conductors dels odjeks no sabien si passar, i finalment el que em duia a mi, em mira, em diu quelcom que no vaig pas desxifrar en bahasa indonesia (la llengua d’aquí) i, amb gestos, em diu que aixequi les cames. Resultat? La Berta en posició de partera sobre la moto, les cames ben amunt, perquè la moto passés tan si com no. Em va arribar l’aigua al melic!!! Jo amb la motxilla ben amunt, només pensava en la motxilla!!! I per baixar de la moto… Doncs au, a capbussar-se, gairebé…!!! Vaig poder riure com una lela un cop em van haver entrat la motxilla dins!!!

Ostres… és que quan penso en totes les coses em sobten, que em sorprenen… No acabaria mai. L’altre dia Mr. Yossa (el que porta el tema internacional juntament amb Miss Ana) ens acompanyava a casa perquè plovia a bots i barrals. Com que les carreteres són pur caos, aquí, es veu que hi ha gent espontània que es dediquen a regular el trànsit de cotxes i motos, voluntàriament. Ajuden als cotxes a colar-se enmig del caos, a fer-los un espai enmig de la caòtica carretera, i el cotxe que ho aconsegueix gràcies a aquesta persona voluntària li dóna una “propina”. A partir d’aquí vàrem començar a parlar del tema seguretat a la carretera, aquí. Amb poques paraules: si no es maten mil persones cada dia és perquè Déu no vol. I com s’aconsegueix un carnet de conduir? Si vols ser “legal”, proves de fer l’examen teòric i pràctic. Però ei! Si no vols…! Sempre pots comprar el carnet amb “money money”! Què us pensàveu? El mateix Mr Yossa, per exemple, diu que va fer un esforç molt gran per intentar fer-ho bé, però que a la segona va decidir comprar el carnet. Au!!!

Les hores en què faig de mestra a Grade 1 (nens i nenes de 6 i 7 anys) són d’allò més divertides. Faig el què puc, perquè bàsicament imposar el teu mètode quan només sortir per la porta els mateixos professors deixen xisclar com bojos els nens, els deixen córrer per l’aula i esverar-se de mala manera, doncs la cosa no resulta fàcil. El dia que estic jo sola, la cosa funciona força bé. Quan hi ha els dos mestres (perquè amb els més petits hi ha dos mestres per aula), la cosa va diferent, perquè els mateixos mestres es miren els nens com amb por. No els hi han ensenyant cap mena de normes bàsiques de comportament a l’aula…

nens escola Bogor Indonèsia

Amb aquest grup, un dia treballàvem els animals salvatges. Vam parlar dels tigres, els lleons, els pingüins… I va sortir un nen mencionant els unicorns. Li comento, parlant molt a poc a poc: “Pascal, els unicorns no existeixen, no són reals”.

nens escola Bogor IndonèsiaMentre anava parlant amb la resta, el nen semblava del tot preocupat. Torna a dir: “Miss Berta, no unicorns in jungle? Why no unicorns Miss Berta?”. I fan un riure quan intenten parlar en anglès! Sobretot pel seu accent, que fa impossible no somriure quan els escoltes. Li vaig explicar que els unicorns només existien al seu caparró, que eren imaginaris. Doncs la classe seguia i ell tibant-me els pantalons i dient-me tot trist i decepcionat: “oh Miss Berta… unicorns no real??? oh no…”. Ai com vaig riure!! I és que me’l menjaria a petons, aquest nen. És un sol.

nens escola Bogor Indonèsia
nens escola Bogor Indonèsia

0 Respostes

T'agradaria deixar un comentari?

Uneix-te a la conversa...
Digues la teva!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *