Els voltants de Bandung

tanhkuban-prahu_java

Tota la setmana pencant a tort i a dret. Quines ganes que tenia que arribés el cap de setmana…! Vàrem organitzar un viatge als voltants de Bandung. Al voltant d’aquesta ciutat, situada en una zona més muntanyosa, hi ha varis llocs d’interès, tot i que tot queda a més de tres hores de Bogor. No vam tenir ni temps de plantejar-nos com arribar-hi i com moure’ns-hi, ja que el pare de la meva família es va oferir per fer-nos de taxista tot el cap de setmana. A un grup de 7 persones.

Dissabte a les 3 de la matinada ja estàvem desperts, a punt per marxar. Al matí vam anar a veure un volcà espectacular. Jo ja m’havia llevat amb un mal de coll… I ja m’ho conec, ja sé que ve després del mal de coll…  Però vam arribar a l’espectacular Tangkuban Prahu, un volcà indescriptible. Al mateix volcà, però, ja vaig començar a anar mig “zombie”.

tangkuban_prahu

Tangkuban Prahu a Java

Al cap de res vam anar a un “hot spring”. En teoria són com aigües termals enmig de la muntanya, ben calentes i envoltades de naturalesa. Pintava molt bé… Però un cop allà va ser força decepcionant, la veritat. Ens vam haver de banyar amb roba, és clar, perquè les dones totes es banyen amb “burkini” (bikini amb forma de “burka”, tapades de dalt a baix). Doncs au, cap a dins ben vestida. Aquell bany se’m va posar fatal… Ja no em trobava bé, doncs aigua a 40 graus de temperatura només va fer que veiés les estrelles… Després del bany, només recordo hores inacabables de cotxe, aire condicionat, molt mal de cap, i ja més endavant, fred, suor, fred, suor i un altre cop fred. Anaven passant les hores i abans que comencés res del que havíem planejat per la tarda, vaig demanar que em portessin a l’hotel. No havia pas tingut mai tanta febre. Al final hi veia doble i tot i, literalment, mentre em mig adormia vaig veure dinosaures! Em vaig quedar sola a l’allotjament. No m’aguantava dreta i tota jo bullia. Al vespre em van portar una sopa i se’m va posar bé. M’havia començat a baixar la febre.

El dia següent encara anava mig zombie, però en comparació amb dissabte… Tot i les angines de cavall al coll, la febre ja no es feia notar tan descaradament, així que vam seguir amb el viatge. Vam anar a un altre volcà espectacular. I com vaig agrair els aires de muntanya, de verd, de paisatge…Lluny de tot això que m’envolta ara cada dia… El trànsit, la calor, el soroll… Va ser com una onada de coses precioses. Em fa pensar tant que països del món, com Indonèsia, l’estiguin malmetent tan descaradament… I als països desenvolupats, també, eh… I amb aquest tema som tan hipòcrites…

Avui a descansar. No he anat a l’escola. Encara tinc una mica de febre i moltes angines. El meu cos demanava a crits un dia, només un dia, de descans. I m’ho ha fet saber de manera ben clara. Demanava un dia de tranquil·litat i solitud. Bé, solitud no… Perquè és el primer dia que m’he pogut estirar al llit a escoltar música. Què faria jo, sense la música! La música ens cura, ens calma, ens anima, organitza els nostres pensaments i dóna sentit a tot, fins i tot als dies difícils.

tangkuban_prahu_bandung-2

Tangkuban Prahu a Java

Tanhkuban Prahu Volcano (Java)

Tanhkuban Prahu Volcano (Java)

0 Respostes

T'agradaria deixar un comentari?

Uneix-te a la conversa...
Digues la teva!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *